El VAR al futbol femení, una passa necessària cap a la igualtat
 In Esports, Relats de VAR
0

Des que es va desplegar el VAR al futbol masculí no sempre s’ha aconseguit complir amb el seu propòsit, és a dir, el d’assenyalar o rectificar errors arbitrals. Malgrat tot però, i si més no, en casos flagrants els col·legiats saben que aquesta tecnologia pot donar-los un cop de ma a l’hora de prendre una decisió que pot arribar a ser transcendental pel transcurs d’un partit. No passa el mateix en el futbol femení. De fet, hi ha moltes competicions que a dia d’avui, o no disposen de VAR o no entra en joc fins un determinat moment del campionat com en el cas de la Champions League. 

Les jugadores de futbol femení no només denuncien constantment les desigualtats salarials que pateixen respecte als seus homòlegs masculins. Una altra de les seves reivindicacions principals és que les condicions amb les quals exerceixen la seva professió són molt diferents a les que acompanyen el futbol masculí. Un exemple és amb la implementació del VAR. 

Quan va arribar el VAR a Europa?

En el cas del futbol masculí, aquesta tecnologia es va testejar la temporada 2012-2013 a la lliga holandesa i, finalment, es va incorporar a les grans lligues europees la temporada 2017-2018. Els primers països que van començar a utilitzar-la van ser Itàlia i Alemanya. Una temporada més tard, a la 2018-2019, Espanya, França i Anglaterra també la van implementar. 

I pel que fa al femení, què?

Pel que fa al femení, a l’altra banda de l’Atlàntic, als Estats Units, des del març d’aquest 2023 s’utilitza aquesta tecnologia a la seva lliga regular. A escala europea, no hi ha cap competició domèstica que faci servir el VAR a excepció d’una, la portuguesa. 

Hi ha alguna previsió?

Al passat mes de maig, el president del Consell d’Arbitratge de la Federació Portuguesa de Futbol, Fontelas Gomes, anunciava que la lliga femenina incorporaria el VAR la temporada 2023-2024.

Fontelas Gomes, president del Consell d’Arbitratge de la Federació Portuguesa de Futbol “L’arbitratge ha acompanyat el desenvolupament del futbol femení a Portugal i, per tant, entenem que tindria molt sentit que la seva principal competició tingués videoarbitratge. És un gran pas per la competència”. 

Així doncs, aquesta temporada han arrancat amb el VAR convertint-se en un país pioner a Europa. Anteriorment, ja havien utilitzat aquesta tecnologia en competicions com la Taca de Portugal, la Supercopa o la Copa de la lliga. 

Reivindicacions del món del futbol femení per la instauració del VAR

Són moltes les veus que diàriament s’alcen en el món del futbol femení reclamant la posada en funcionament del videoarbitratge a les seves competicions. L’exemple més recent ha succeït aquest passat dimecres 15 de novembre en el partit disputat entre el Reial Madrid Femení i el Chelsea corresponent a la fase de grups de la Champions League. Al minut 79 de la segona meitat, el conjunt anglès guanyava per 1 a 2 gràcies als gols de Niamh Charles i Sam Kerr. Va ser llavors quan l’àrbitre va assenyalar penal a favor de l’equip blanc per una possible falta comesa per Jessie Fleming a Athenea del Castillo. Una acció que, tot i ser discutible en alguna de les repeticions que s’han difós, el que és innegable és que es comet fora de l’àrea i, per tant, no hauria d’haver estat assenyalada amb la pena màxima. 

Un altre dels moments polèmics del duel va ser ja en el temps afegit, al 96, la col·legiada va invalidar un gol anotat per Niamh Charles per fora de joc de Sam Kerr tot i que la futbolista no intervenia en la jugada.

 Dues decisions que van ser molt criticades per l’entrenadora del Chelsea Emma Hayes en la roda de premsa posterior al matx.

Arran d’aquesta polèmica, fins a 4 futbolistes del FC Barcelona també s’han pronunciat al respecte. 

Aquestes però, no són ni les primeres ni les últimes queixes referents als problemes que genera no comptar amb VAR. Un exemple són les declaracions que va fer Irene Paredes, l’ara futbolista del conjunt blaugrana, quan jugava amb el PSG l’agost del 2020. 

Un altre partit recent on s’ha fet evident la necessitat de la implementació del videoarbitratge ha estat el disputat a la Lliga F entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona. En la sortida d’un servei de cantonada, la central Mapi Leon va rebre un fort cop a la cella pel qual va necessitar 5 punts de sutura. L’acció no va ser amonestada de cap manera. 

Un dels indicis que pot indicar que el sistema es comença a preparar per acollir el VAR a Espanya és que el passat 8 de febrer de 2023, totes les àrbitres i assistents de la Lliga F van iniciar la formació per fer servir aquesta eina.

Quina és la reacció de la UEFA a tot plegat?

Després de tots aquests episodis, la màxima autoritat pel que fa al futbol a Europa, la UEFA, ha argumentat a SkySports que el VAR encara no ha arribat a les competicions femenines perquè “implica canvis tècnics, operatius i logístics significatius”. Malgrat això, admeten haver “desenvolupat un pla gradual per anar introduint el VAR a la majoria de partits començant per les competicions domèstiques”. 

Fins ara, a nivell femení, s’ha comptat amb videoarbitratge a l’Eurocopa del 2022, als playoffs classificatoris per la Copa del Món del 2023 i a partir dels quarts de final de la Champions League. La FIFA, per la seva banda, l’ha fet servir al Mundial de França del 2019 i al d’aquest any celebrat a Austràlia i Nova Zelanda. 

 

, ,
Recommended Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search