In Amèrica del Sud, Argentina, Internacional

Sorpresa a la primera volta de les eleccions presidencials argentines celebrades el passat 22 d’octubre.
El candidat d’extrema dreta, Javier Milei, el més votat a les primàries del mes d’agost , es va veure superat, contra tot pronòstic, pel candidat peronista i actual ministre d’Economia, Sergio Massa.

Milei, que a les primàries va obtenir el 29,86 %, amb prou feines va pujar unes dècimes i es va haver de
conformar amb un 30 %. Tot i així ell se sentia el guanyador moral dels comicis.

Per contra Massa, que havia sumat un 21,34 % l’agost passat, aquesta vegada ha escalat fins a un sorprenent 36,7 %, 15 punts percentuals més. Patricia Bullrich, candidata de la conservadora Juntos por
el Cambio, va obtenir un 23,8 %, 5 punts menys que el percentatge sumat per la mateixa Bullrich i l’altre
candidat de la coalició, Horario Rodríguez a les primàries.

Les claus electorals

Una de les claus que pot explicar aquests resultats cal buscar-la en les mesures que ha pres Massa al front del ministeri d’Economia, d’ençà el mes d’agost. Entre elles congelar les tarifes dels serveis públics,
incrementar els ajuts a les famílies més vulnerables i pujar els ingressos de 7 milions de pensionistes.
Totes elles, mesures que han afectat la butxaca dels argentins i que tenen un denominador comú, l’expansió de la despesa pública, contravenint el que ell mateix havia acordat amb el FMI, de limitar el
dèficit al 1,9 % del PIB.

Gràcies a això Massa ha recuperat la meitat dels vots dels 10 milions que el peronisme va perdre entre les eleccions parlamentàries de 2021 i les primàries del 2023. Per contra Milei, ha tingut l’estranya habilitat d’enemistar-se amb molts sectors de l’electorat. Els insults al Papa, al que titlla de “el maligne”, i que han provocat una dura resposta per part de l’Església Catòlica Argentina, la misogínia cada vegada més desinhibida i una defensa gens dissimulada de la dictadura militar del període 1976-1983, han fet que molts potencials votants hagin girat cua.

Pendents dels suports

La incògnita rau ara en quins suports rebran Massa i Milei amb vista a la segona i decisiva volta, del
proper 19 de novembre. Massa, per una banda, ja ha fet la seva particular clucada d’ull als altres dos candidats eliminats, el peronista dissident Juan Schiaretti, i Myriam Bregman del Frente de Izquierda y
Trabajadores, que van sumar, el 6,78 % i el 2,70 %, respectivament. Extrapolant les dades de la primera
volta i suposant que aquests números es tornessin a repetir, Sergio Massa com a molt, arribaria a un 45%.

Més clar ha estat el suport de Patricia Bullrich a Javier Milei. Un oferiment del tot sorprenent si és té en
compte les repetides vegades que la candidata ha estat acusada per Milei de “terrorista”, tot basant-se en la militància de Bullrich a la Juventud Peronista, molt propera, en el seu temps, a l’organització Montoneros.

En aquest cas els números sí que quadren. Si una bona part dels votants conservadors es decanten per Milei, aquest podria superar el 50 % de les paperetes el proper 19 de novembre. No obstant això, caldrà veure quin comportament tindrà aquest electorat. El candidat de La Libertad Avanza és un meló per encetar i és molt diferent, el vot de la primera volta, més fidel ideològicament parlant i més emocional que el de la segona, més pragmàtic i realista. Milei, és cert, desperta passions en un sector de la societat argentina, cansat d’una classe política tradicionalment inoperant però, a la vegada, provoca molts anticossos en altres sectors, tal com s’ha vist a la primera volta. Unificar el dispers vot antiperonista no li serà fàcil.

 

L’electorat argentí té dues opcions davant seu. Votar per un canvi, profund però molt arriscat o deixar
les coses tal com estan. Una actitud que es podria resumir amb el conegut refrany castellà “más vale malo conocido que bueno por conocer” o qui sap? “más vale malo conocido que malo por conocer”.

Recommended Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search