Israel i Palestina. El conflicte que molts anomenen la “guerra eterna” o “la pau impossible” ha entrat, des del passat 7 d’octubre, en un nou episodi de violència sense precedents. En només tres setmanes, la guerra ha causat més nens assassinats que el total de menors morts en zones de conflicte a tot el món en un any des del 2019, tal com ha denunciat l’ONG Save the Children. La gran majoria d’ells, en territori palestí.
3,195 children killed in #Gaza in just three weeks has surpassed the annual number of children killed across the world's conflict zones since 2019. We are calling for an immediate ceasefire. pic.twitter.com/vrEQ846tPB
— Save the Children International (@save_children) October 29, 2023
Segons l’última actualització del ministeri de salut de Gaza són més de 8.000 els palestins assassinats per bombardejos israelians en només tres setmanes, dels quals més del 40% són nens. Per l’altre costat, Israel reporta més de 1.400 morts i eleva a 239 les persones segrestades per Hamàs.
Com s’inicia aquest conflicte?
Així declarava Benjamin Netanyahu, el primer ministre d’Israel, la guerra a Hamàs després de rebre el passat 7 d’octubre un atac des de la franja de Gaza al sud d’Israel, el més gran fins al moment, que va agafar per sorpresa a Israel, amb episodis com la mediàtica massacre a un festival de música. Aquest va ser l’inici d’aquest nou episodi de violència a la zona, però que no pot entendre’s sense mirar més enrere.
Tot i que no hagi ocupat portades de diaris com està fent ara, la situació entre Israel i Palestina és un dels majors conflictes de la història contemporània, i es remunta fins i tot abans de l’any 1948 amb la creació de l’estat d’Israel. Després de la Segona Guerra Mundial i l’horror de l’Holocaust, el que llavors Palestina, protectorat en el passat del Regne Unit, es va dividir en dos, un estat àrab i una “llar nacional pels jueus”, que ja es va prometre després de la Primera Guerra Mundial, amb el suport de les Nacions Unides. Una decisió que no va agradar a ningú i des d’aquell moment, la pau mai ha regnat a la regió. A grans trets, Israel volia terres per assentar a la seva població, provocant reaccions entre els països veïns, i més de 700.000 palestins van ser expulsats de les seves terres. Un episodi que els àrabs bategen com la Nakba, i que es tem que torni a repetir en l’actualitat.
Qui és Hamàs, la milícia que va atacar Israel?
Hamàs és l’acrònim del Moviment de Resistència Islàmica. És una organització palestina islamista que es va crear l’any 1987 durant la primera Intifada, contra l’ocupació d’Israel, i que des del 2007 governa la Franja de Gaza. No reconeixen l’Estat d’Israel, han jurat la seva destrucció i volen substituir-lo per un estat palestí.
Hamàs o les seves milícies, anomenades Brigades Al Qassam, són reconegudes com una organització terrorista pels Estats Units, l’ONU, la Unió Europea i altres països com el Regne Unit.
Què és la franja de Gaza?
La franja de Gaza és un territori de 41 quilòmetres de llarg i 10 quilòmetres d’ample en el que viuen més de 2,3 milions de persones. Tot i que els acords d’Oslo van donar una autonomia limitada a Gaza, es defineix sovint com “la presó a l’aire lliure més gran del món”, ja que Israel controla l’entrada i sortida de persones i recursos, com menjar, medicaments o electricitat.
Qui és Hezbollah i quin paper hi té?
Hezbol·lah, que vol dir “partit de Déu”, és un grup polític i militar xiïta del Líban, que neix al voltant dels anys 80, entre altres coses, després que Israel envaís una part del sud del Líban, i rep finançament, entrenament i armes per part de l’Iran. Entre els seus objectius, s’inclou la destrucció de l’estat d’Israel i també és considerada una organització terrorista per Israel, Estats Units, el Regne Unit i altres països.
Des de l’atac de Hamàs, les tensions i l’intercanvi de foc a la frontera amb el Líban s’han intensificat, i desenes de combatents de Hezbollah han mort en mans d’atacs d’Israel.
Quina és la situació actual del conflicte?
En els últims dies, Israel ha iniciat una “segona fase” de la guerra per atacar l’interior de la Franja de Gaza, sotmesa als pitjors bombardejos des de l’inici del conflicte, ampliant l’activitat terrestre.
Mentrestant, la població de Gaza, reduïda a runes, viu al límit amb l’amenaça d’atacs imminents a escoles, els pocs hospitals que queden operatius o altres infraestructures civils com mesquites. Espais on, segons l’exèrcit israelià, s’amaguen els túnels d’operacions de Hamàs. Tot això dins un context en el qual es continua limitant l’entrada l’ajuda humanitària a través del pas de Rafah, a Egipte, o privant de qualsevol mena de connexió a Internet, submergint Gaza en un silenci demolidor.
I al silenci s’hi suma la llarga llista de periodistes que han perdut la vida sobre el terreny, intentant mostrar les barbàries que comporta una guerra, els milers de víctimes mortals a altres zones com el Líban o Cisjordània, on no governa Hamàs, i la por que el conflicte s’estengui a tota la regió.
