El proper 22 d’octubre Argentina celebra la primera volta de les eleccions presidencials. Per primera vegada l’inquilí de la Casa Rosada podria no pertànyer a cap de les dues grans forces polítiques, que amb les seves corresponents refundacions, escissions i aliances multipartidistes, han dominat el panorama polític argentí. Ho han fet des de la immediata postguerra mundial, dictadures militars a banda, algunes d’elles tan sagnants com la del període 1976-1983.
Per una banda, el justicialisme, que va aparèixer als anys 40 arran de l’ascensió al poder del general Juan Domingo Perón el 1946. De fet, justicialisme i peronisme són sinònims en termes polítics. Un moviment que, per la seva implantació entre les classes treballadores i per la seva forta connexió amb el món sindical, caldria situar-lo en el centre-esquerra.
Però amb unes característiques tan peculiars que, a ulls europeus, acaba sent inclassificable. El professor Joan B. Culla definia el peronisme com una mena de magma on, històricament, s’hi han pogut encabir forces tan distintes, fins i tot contradictòries, com la tristament recordada Triple A (Alianza Anticomunista Argentina) d’extrema dreta i els Montoneros, organització armada d’extrema esquerra nascuda els anys 70. L’únic nexe que tenien en comú, era reivindicar el general Perón com el seu gran referent polític.
D’altra banda, la Unión Cívica Radical, el partit de les classes mitjanes i altes de les grans ciutats, l’aparició de la qual cal remuntar al segle XIX i que va accedir a la presidència per primera vegada el 1916, arran de la victòria del seu candidat Hipólito Irigoyen. Qui pot trencar aquesta mena de duopoli històric és Javier Milei, economista i professor universitari que es defineix a sí mateix com anarco-capitalista. A punt de fer 53 anys, Milei es presenta com el candidat antisistema, cosa que li ha comportat tenir un gran predicament entre l’electorat més jove que veuen en ell, la gran oportunitat de trencar amb una classe política incapaç d’acabar amb la permanent crisi social, econòmica i política que colpeja el país des de fa dècades.
L’estil Milei
Milei acostuma a presentar-se en el seus mítings brandant una serra mecànica, símbol de la seva voluntat radical d’esquarterar materialment el sistema. L’Estat s’ha de reduir a la mínima expressió. El seu ideari és prou clar: és un ferm creient de la teoria conspirativa del marxisme cultural, nega l’existència del canvi climàtic , és partidari de la tinença d’armes sense cap control de l’Estat, pensa fer desaparèixer el Banc Central i es refereix al Papa Francesc com a “representant del Maligne a la terra …”.
🇦🇷 | Javier Milei con una moto cierra en evento de campaña: pic.twitter.com/gpGOc65G9j
— Alerta Noticiera (@AlertaNoticiera) September 15, 2023
També ho són els seus referents polítics: Jair Bolsonaro, Donald Trump i Santiago Abascal. Amb el cabell volgudament despentinat, llargues patilles de rocker, sovint vestit amb caçadores de cuiro i una mirada hipnòtica i penetrant, més pròpia d’un presentador de Cuarto Milenio que no pas d’un polític convencional, s’ha convertit, per mèrits propis, en l’enfant terrible i gran revelació, alhora, de la política argentina.
El passat electoral recent
En les PASO (Elecciones Primarias Abiertas Simultáneas y Obligatorias) del passat 13 d’agost, no solament va confirmar la seva candidatura al front de la coalició La Libertad Avanza, sinó que va ser el candidat més votat de tots, en una mena de volta prèvia de les eleccions. Milei va aconseguir el 29,86 % del vots, per davant de Sergio Massa, de la peronista Unión por la Patria, amb un 21,34 %, i de Patricia Bullich i Horacio Rodríguez (els dos de Juntos por el Cambio, candidatura on s’enquadra la UCR) amb un 16,81 % i un 11,19 % respetivament.
Juan Schiaretti, de la coalició peronista dissident Hacemos por Nuestro País es va haver de conformar amb un minso 3,71 %. Per ser elegit a la primera volta del 22 d’octubre cal obtenir un 45 % dels vots, o bé un 40 % i 10 punts d’avantatge sobre el segon candidat més votat. Si no fos així, els argentins haurien de tornar a les urnes novament el dia 19 de novembre.
A hores d’ara i extrapolant els resultats de les primàries, sumant els resultats de tots els candidats, la lluita per la presidència sembla ser cosa de tres: Milei (La Libertad Avanza) amb un 29,86 %, Patricia Bullich (Juntos por el Cambio) amb un 28 % i Sergio Massa (Unión por la Patria) amb un 27,28 %. Només un improbable cordó sanitari de tots els seus rivals, amb vista a la segona volta, podria impedir la victòria de Javier Milei. De moment, l’inquietant so de la serra mecànica es fa notar i de quina manera. No és La Matanza de Texas, precisament. És Javier Milei, és l’Argentina de 2023.
