In Actualitat, Finlàndia, Notícies, Política

Finlàndia es prepara per la seva admissió a l’OTAN. Després de setmanes de debats, tan el president del país, Sauli Niinistö, com la primera ministra, Sanna Marin, s’hi mostren a favor. Ho han fet a través d’un comunicat conjunt emès aquest dijous al matí, on insten la sol·licitud d’ingrés a l’Aliança Atlàntica.

El Parlament decidirà

Després d’aquesta voluntat expressa, ara la decisió l’ha de prendre el Parlament. Aquest dilluns començarà el debat sobre l’adhesió, encara que la majoria de partits ja han anunciat que hi votaran a favor.

El fet que ara el president s’hi mostri a favor té un pes molt important, ja que a Finlàndia el mandatari dirigeix la política exterior en cooperació amb el govern. Aquesta setmana, el Comitè de Defensa del Parlament ja havia recomanat l’adhesió a la OTAN. Ara, l’últim pas decisiu serà la postura del Partit Socialdemòcrata, que sempre ha estat en contra de l’adhesió. Està previst que dissabte anunciï la seva postura definitiva. De moment, ha piulat el comunicat.

La pressió de Putin

Les moltes advertències de Rússia cap al país finlandès volien evitar aquest pas. Justament, han tingut l’efecte contrari. El primer avís va arribar un dia més tard de l’esclat de la guerra contra Ucraïna. Aleshores, la portaveu d’Exteriors del Govern rus, Maria Zajárova, va amenaçar Finlàndia i Suècia amb greus conseqüències polítiques i militars si aquests països decidien sol·licitar el seu accés a l’OTAN.

Va ser un primer de molts avisos, que ha posat en alerta els governs i les poblacions de tots dos estats. Una enquesta de la radiotelevisió finlandesa ha mostrat que el 76% dels ciutadans del país es mostres a favor d’entrar a l’organització, per un 12% en contra. Unes dades que contrasten molt amb el 20% de ciutadans a favor que van registrar-se en la darrera enquesta, a finals del 2021.

A Suècia, per la seva part, són el 57% dels enquestats els que voldrien formar part de l’OTAN, mentre que a finals del 2021 ho eren només el 25%.

La neutralitat trencada

Igual que a Suècia, a Finlàndia sempre ha existit una neutralitat imperant. Principalment, perquè així ho volia Moscou després que aquest país s’independitzés el 1917. D’aquesta manera, se n’assegurava el control. Però un cop dins la Unió Europea, pels finlandesos aquesta neutralitat va acabar.

De fet, i des del 2009 amb el Tractat de Lisboa, es va incloure una clàusula de defensa mútua. El país també ha reiterat en diverses ocasions que no eren un país neutral, si no que es tractava d’un “no alineat militarment”.

Un cop Finlàndia confirmi, podria fer-ho Suècia. I tots dos ja saben que, si bé trigarà uns mesos, tenen garantit el seu accés a l’OTAN. Un canvi de paradigma històric.

Recent Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search