Eleccions d’Irlanda de Nord: un canvi històric en el rumb polític

Per primera vegada en 100 anys, o dit d’una altra manera, per primera vegada des que l’Illa Verda es divideix en dos (des de 1921), el Sinn Féin, antic braç polític de l’IRA i contrari a la divisió de les dues Irlandes, guanyaria les eleccions a Irlanda del Nord, segons les últimes enquestes. Ho faria amb un 26% dels vots, seguit del DUP, el Partit Unionista Democràtic, que fins ara governava el país, i quedaria com a segona força, amb un 18% dels vots, a poca distància de l’Aliança del Nord, que es presentava com una alternativa centrista entre els dos, i seria el tercer partit més votat. Això convertiria a la catòlica Michelle O’Neill, del Sinn Féin, en la nova primera ministra de la Irlanda britànica.

Thank you to everyone that voted for Sinn Féin.

It’s time to get the executive up & running, to put money in people’s pockets, to invest in our health service, & to build a better future for all.

Sinn Féin is ready to work with others to deliver real change & make politics work

— Michelle O’Neill (@moneillsf) May 5, 2022

Això podria suposar un canvi històric al país, ja que per primera vegada estaria al capdavant del govern d’Irlanda del Nord un partit que defensa deixar de pertànyer al Regne Unit -per tant, contrari al Brexit-, i unificar de nou tota l’illa d’Irlanda. Així i tot, el Sinn Fein té un control limitat sobre aquest assumpte, i depèn del govern britànic convocar un referèndum sobre si Irlanda del Nord ha de romandre com a part del Regne Unit o unir-se a la República d’Irlanda.

This election is about hope, progress and real change.

It is about electing a First Minister who will work to deliver for all people.

Vótáil Sinn Féin on Thursday 5th of May. pic.twitter.com/Z5lGNzSjUo

— Sinn Féin (@sinnfeinireland) April 30, 2022

Tot i que el punt de divergència més important entre les dues forces és el territorial, el Sinn Féin no ha centrat la seva campanya en aquest aspecte, sinó en l’elevat cost de vida, la necessitat d’una atenció mèdica més accessible i estesa, l’ocupació i l’educació, per aquest ordre.

Des dels Acords de Pau de Divendres Sant l’any 1988, per acabar amb el conflicte entre unionistes protestants i catòlics nacionalistes, Irlanda del Nord té l’obligació de governar amb les formacions de les dues comunitats en coalició. Per això, Irlanda del Nord porta sense Executiu des del mes de febrer passat, quan el ministre principal, el protestant Paul Givan (DUP), va presentar la seva dimissió, forçant així la renúncia també de la vice ministra principal, la catòlica Michelle O’Neill (Sinn Fein). La complicació és que, per ara, els Unionistes han advertit que es negaran a participar en un govern amb un primer ministre del Sinn Fein.

A més, el fet que els catòlics-republicans es converteixin per primer cop en la història, en la formació més votada, podria servir el Govern de Boris Johnson com a pretext per trencar unilateralment una part clau de l’acord de divorci signat amb la Unió Europea.

A les eleccions de la República d’Irlanda, el passat any 2020, el Sinn Féin de Mary Lou McDonald ja va emergir com la força més votada com a primera preferència, amb un 24,5% dels vots, però no va aconseguir assentar-se al govern per la negativa dels altres dos partits majoritaris, el Fianna Fáil i el Fine Gael, a formar una coalició de govern amb el Sinn Féin.