In Actualitat, Europa | Unió Europea, Notícies, Política, Societat, Xipre

El passat 24 de febrer, els habitants de Kíev corrien a protegir-se de les bombes russes. Va ser llavors quan els dirigents de la UE es van reunir a Brussel·les per acordar una resposta a l’atac de Moscou.

Alhora, als despatxos de Nicòsia i Limassol, es dissenyava un pla per intentar salvar el tercer banc de Xipre, l’RCB. Aquest es va convertir al final de la jornada en un banc únicament xipriota, després que el banc estatal rus VTB es desfés de les seves participacions. D’aquesta manera, RCB pretenia alliberar-se de les sancions vigents la matinada següent.

Xipre tot i ser el tercer país més petit de la UE, és qui té més inversions a Rússia i el receptor més gran de la inversió directa de Rússia. Una inversió que no va a parar a fàbriques o empreses productives, sinó que recau a Xipre com pas previ a perdre’s en un entramat de paradisos fiscals per tornar posteriorment a Rússia amb una fiscalitat reduïda, ja que figura com a inversió estrangera, encara que darrere d’elles hi hagi empresaris russos, en molts casos connectats amb el Kremlin. Així ho explica Andrew Kenningham, de la consultora londinense Capital Economics.

Des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, amb l’accés a certs fons congelats i diversos bancs russos exclosos del sistema de pagaments SWIFT, aquest model trontolla.

Recent Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search