In Actualitat, El reportatge, Ucraïna

Des que va engegar la invasió russa sobre Ucraïna el passat 24 de febrer, o “l’operació especial” en territoris ucraïnesos com ha batejat el Kremlin, més de deu milions de persones han hagut de deixar enrere les seves llars. La majoria d’aquestes, 6,5 milions, no han aconseguit sortir del país i es mantenen en llocs segurs dins del mateix territori de conflicte. La resta, més de 4 milions de persones segons dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats han optat per fugir a països fronterers. Però on han marxat aquestes persones? Què estan fent la resta de països al respecte?

Els ucraïnesos que han aconseguit sortir del país, la majoria dones, nens i persones grans, ja que els homes han de quedar-se a files protegint el seu país, han optat per Polònia, 2,4 milions per ser exactes. Una xifra que s’espera que continuï pujant exponencialment en els propers dies. Les altres grans destinacions són la resta de països veïns europeus, com Romania amb 630 mil persones, Moldàvia amb prop de 390 mil, 365 mil a Hongria o a Eslovàquia amb 11 mil. Però alguns també han optat per refugiar-se en la mateixa mare Rússia, unes 350 mil persones, o a territoris aliats, com Bielorússia. 

El procés per sortir del país no és senzill. A l’amenaça de les bombes i el risc de sortir a l’exterior, s’afegeixen els recursos econòmics que es necessiten per poder marxar o les onades de gent intentant sortir del país alhora, deixant imatges impactants com les avingudes principals de Kiív plenes de cotxes gairebé aturats intentant sortir -sense cap vehicle entrant a la capital- o bé la massificació a les estacions de trens o autobusos amb imatges que han quedat gravades en la ment de moltes persones per la separació de famílies i per l’aparença d’aquestes persones, indefenses i molt europees. 

Què passa un cop arriben dins d’aquests països europeus? Els 27 han optat per una política de portes obertes il·limitada als ucraïnesos que fugen de la guerra de Rússia. De fet, es pot obtenir l’estatus de refugiat sent ciutadà ucraïnès o qualsevol persona que visqui legalment a Ucraïna, com ara estudiants estrangers. Allà, els refugiats reben menjar i atenció mèdica, i poden allotjar-se en centres d’acollida si no poden quedar-se amb amics o familiars. I, a més, la Unió Europea també va aprovar per primera vegada a la història la Directiva de Protecció Temporal, una instància que permet als ucraïnesos que arriben a un país europeu quedar-se al país durant un màxim de tres anys. Això, junt amb dret a treballar assistència social, habitatge, assistència mèdica i accés a l’escola pels més petits. Un tràmit que es va fer efectiu molt ràpid, pràcticament en un dia, i que divergeix molt de la política migratòria adoptada per la Unió Europea amb la mal anomenada “crisi dels refugiats”, que encara es manté vigent ara per ara, o esdeveniments encara més recents com l’entrada a Espanya per Ceuta i Melilla o la crisi massiva de refugiats entre Bielorrúsia i Polònia fa només uns mesos. 

I què passa amb els que no han aconseguit sortir d’Ucraïna? Segons una investigació realitzada per l’Organització Internacional per a les Migracions a 2.000 desplaçats interns, la majoria, més del 36%, havia fugit de l’est d’Ucraïna, gairebé el 30% prové de Kíiv, la capital, i el 20% del nord. Ara, la majoria es concentren a l’oest d’Ucraïna i van fugir de les seves llars quan va iniciar-se la guerra o aquesta va arribar a la seva zona, no de forma preventiva. Aquest és el principal motiu pel qual no poden sortir del país, pel risc que suposa sortir dels seus amagatalls per l’amenaça d’un atac rus o fins i tot de les tropes del seu propi país. Tot Ucraïna és avui un escenari de guerra. A més, la majoria són dones amb nens o persones vulnerables, que no es veuen capacitades de fer tot el recorregut de sortida, o bé no tenen recursos per fer-ho. Qualsevol espai 3 plantes per sota de terra és considerat un amagatall o també espais que fins ara es consideraven segurs en ser espais segurs, no bombardejables, però que ara ja han deixat de ser segurs i han passat, més ben dit, a ser objectius, com l’hospital maternoinfantil de Mariúpol o el teatre de la mateixa ciutat ucraïnesa. 

 

Recent Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search