Aquest setembre de 2021, ha estat especialment marcat per un aniversari que remou els Estats Units. I no parlem d’un aniversari qualsevol. Aquest 11S de 2021 s’han complert 20 anys de l’atemptat terrorista al World Trade Center.
Un avió comercial procedent de Boston es va estavellar contra una de les Torres Bessones, situades al sud de l’illa de Manhattan i que acullen el World Trade Center. Com si es tractés d’una pel·lícula de ficció, el caos i la mort es van apoderar de la ciutat de Nova York, quan un segon avió va impactar contra la segona torre.
Així va començar pels que molts consideren el dia més fosc dels Estats Units. Un dia on prop de 3000 persones, entre civils, bombers, policies i sanitaris, van morir en els atemptats terroristes que van canviar la història de la seguretat mundial.
La ciutat ha sabut mirar cap al futur i reconstruir-se gairebé per complet després de l’atemptat terrorista que va canviar el món. El dolor que encara susciten els records d’aquell 11 de setembre de 2001 contrasten amb la realitat d’un energètic Nova York que ha anat reinventant-se any rere any i deixant enrere el pitjor moment de la seva història.
Aquests atacs van marcar l’inici de l’anomenada “guerra contra el terror” declarada per l’Administració de George W. Bush.
Va desplegar milers de soldats nord-americans a l’Afganistan l’octubre de 2001 amb el pretext que els talibans amagaven a Osama bin Laden, líder d’Al-Qaeda, l’organització terrorista que estava darrere dels atemptats. L’OTAN va invocar, per primera vegada en història, l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord, en virtut del qual un atac contra un país membre de l’Aliança és considerat com un atac contra els altres Estats membres. D’aquesta manera, quedaven així obligats a prestar assistència a l’aliat atacat. L’Exèrcit dels Estats Units amb el suport del Regne Unit, va començar bombardejant objectius militars talibans sota el nom d’Operació Llibertat Duradora. El Canadà, Alemanya, Austràlia i França s’uneixen més endavant. Començava així una guerra que duraria vint anys. Es va iniciar amb la invasió per part dels Estats Units d’Afganistan el 7 d’octubre de 2001 i ha acabat amb la caiguda de Kabul a les mans de les forces talibanes el passat 15 d’agost.
Ara, dues dècades després dels atemptats, com ho paeix els Estats Units?
Les enquestes ens diuen que a la majoria dels estatunidencs els preocupa avui més l’amenaça del terrorisme nacional que la de l’islamista. Tot i això, per a molts musulmans estatunidencs sortir al carrer després dels atemptats suposava una activitat de risc per la islamofòbia deslligada; 20 anys després, el 53% de la població té una visió desfavorable de l’islam, segons una enquesta encarregada per Associated Press.
Una altra dada també preocupant, són les persones, especialment bombers i civils que van estar durant l’esfondrament de les torres, que pateixen malalties cròniques, o que fins i tot han mort anys després, derivades de les elevades quantitats de pols i elements químics que van inhalar.
I és que la solemne commemoració de l’11S d’enguany, amb expresidents, bombers retirats i familiars de les víctimes presents, no tanca un capítol infaust de la història, malgrat que rodona sembli la data. La guerra contra el terrorisme s’eternitza a Guantánamo, on la segona setmana de setembre d’engany es van celebrar les vistes preliminars contra Jalid Sheij Mohamed, el cervell del 11-S, detingut en 2003, i altres quatre acusats. Des de la presentació dels càrrecs, el 2008, els cinc envelleixen en un penal que va arribar a albergar a gairebé 780 gihadistes, i on encara romanen 40.
També gairebé 2.000 signatures van subscriure a l’agost una carta a Biden per a demanar-li que s’estalviés acudir a Nova York si abans no ordenava desclassificar documents sobre el paper de l’Aràbia Saudita en l’organització dels atemptats. Els Governs anteriors van justificar-se en la raó d’Estat per a no publicar material sensible; però Biden va cedir, com havia promès en campanya —i pot ser que com a efecte induït per la xafogor afganesa—, i va ordenar al Departament de Justícia, una setmana abans de l’aniversari, la desclassificació d’alguns.
En conclusió, podem dir que aquests atemptats que van capgirar el món, sembla que no tinguin data de caducitat. 20 anys després continuem, i si més no parlo per mi mateixa, regirant-nos estómacs cada vegada que veiem imatges del que van produir. Una ferida oberta que el poble nord-americà no tancarà mai i moltes incògnites preguntes sense resposta i teories conspiratòries, encara ara i qui sap si mai es resoldran.
Han passat més coses als Estats Units durant el mes de setembre i ho resumim en els següents titulars:
- L’Huracà Ida ha colpejat amb força les costes nord-americanes.
- El Congrés dels Estats Units va evitar ‘in extremis’ el tancament de l’Administració.
- Britney Spears ha quedat alliberada de la tutela del seu pare després de 13 anys.
- A partir de novembre els Estats Units obren fronteres per a turistes internacionals mentre el govern recomana als seus ciutadans l’administració d’una tercera dosi.
