Islàndia, a la vora de ser el primer país europeu amb majoria femenina al Parlament

Islàndia no arribarà a la fita inicial de convertir-se en el primer país d’Europa en tenir una majoria femenina al Parlament, com marcaven en un primer moment les enquestes, però si serà, fins ara, el país europeu amb un percentatge més alt de dones a aquesta institució, amb més d’un 47%. Així ho han escollit els ciutadans d’Islàndia a les eleccions del passat dissabte, encara amb la incògnita de si es quedarà o no la coalició que fins ara governava el país. Fins ara les dones suposaven el 39,7% dels membres al Parlament islandès. 

Aquest “sí però no” ve perquè un primer recompte de vots apuntava que dels 63 seients que té el Parlament islandès, 33 serien ocupats per dones i 30 per homes, però els últims resultats publicats marquen que serà precisament al revés; 30 dones i 33 homes. Encara hi haurà 3 homes més que dones.

A Catalunya hi ha una llei de quotes per garantir que les candidatures electorals asseguren un resultat paritari. Això també passa a Islàndia?

La llei no obliga els partits islandesos a respectar una quota determinada de dones a les eleccions legislatives, tot i que la majoria en reserven una porció mínima. Així i tot, Islàndia si compta amb el pretext de ser el primer país de tot el món en escollir democràticament una dona com a cap d’estat el 1980, Vigdís Finnbogadóttir. També han estat al capdavant del rànquing del Fòrum Econòmic Mundial en termes d’igualtat de gènere durant més d’una dècada i van protagonitzar l’any 1975 una mobilització sense precedents que és la base de les vagues feministes d’avui: un dia la majoria de dones van decidir deixar d’anar a la feina i de fer les tasques de la llar i visibilitzar d’aquesta manera com són d’importants les dones, tant per l’economia com per la societat del país.

Islàndia no aconsegueix ser el país amb més dones al Parlament, però tampoc hi ha cap país europeu que tingui la majoria de dones al Parlament. Què passa a la resta de món?

No hi ha cap país europeu amb majoria femenina al Parlament, però és que tampoc hi ha cap país d’Europa que tingui el mateix nombre d’homes i dones. Islàndia es converteix en el país europeu amb més dones, passant per davant de Suècia, que fins ara liderava el rànquing europeu amb un 47%. En el cas d’Espanya, per situar-nos, les dones suposen el 44% al Parlament, igual que Bèlgica, Portugal, Suïssa o Finlàndia. Al Parlament Europeu, per exemple, hi ha un 39,5% de dones.

A escala global, sí hi ha països on hi ha un govern de majoria dones, però no molts. De fet, però, les dones només superen als homes al Parlament en 3 països d’arreu del món. A Ruanda és on n’hi ha més, amb un 61,3%, segueix Cuba amb un 53,4% i Nicaragua, amb un 50,6%. Després estan Mèxic i Els Emirats Àrabs que arriben a la paritat exacta: la meitat de parlamentaris són dones i la meitat homes. 

Està, però, amb l’altra cara de la moneda i amb una dada que no cal analitzar i que ens farà pensar. A la Cambra dels Comuns del Regne Unit un 34,2% de membres són dones, i a la Cambra dels Representants dels Estats Units, una altra de les institucions amb més renom d’arreu del món, només hi ha un 27,6% de dones.

Més enllà del tema de gènere, quin ha estat el resultat d’aquestes eleccions?

Els islandesos que han acudit a les urnes han decidit tornar a donar la majoria absoluta a la coalició que governava fins ara, formada pel Moviment d’Esquerra Verda, el Partit de la Independència i el Partit Progressista, que obtindrien 37 escons amb més del 52% dels vots. Ja van anunciar abans dels comicis que, en conèixer els resultats, tornarien a negociar per pactar un nou govern, així que encara està per veure com acabarà tot plegat. Però a destacar que el Partit Progressita, que malgrat el nom és un partit de centredreta, han tingut un grav avenç, mentre que el partit de la fins ara primera ministra del Moviment d’Esquerra-Verda, ha perdut força davant el creixement dels conservadors i els liberals.