In Europa de Llegenda

El Manneken Pis és un dels grans símbols de Brussel·les i no ho és pas per la grandària de l’estàtua, que mesura poc més de 65 centímetres, sinó per les curiositats i llegendes que giren al voltant d’aquesta figura que podem trobar a tocar de la Grand Place.

El nen pixaner de bronze va ser esculpit el 1619 per Jerome Duquesnoy. Possiblement l’escultor es devia inspirar amb una estàtua antiga perquè als arxius de la catedral de santa Gúdula es van trobar mencions sobre una estàtua molt semblant de pedra que ja va existir al Segle XIV. De totes maneres, l’estàtua que podem veure si visitem Brussel·les no és la de Duquesnoy, perquè aquella va ser robada en diverses ocasions, un fet que hem de dir que li va donar fama internacional. L’original es va trobar, però ara descansa al Musée de la Ville de Brussel·les i nosaltres veiem una reproducció de l’any 1965.

Però quin és l’origen d’aquesta divertida font? Hi ha diverses versions:

  • Durant les revoltes contra Felip II, Brussel·les va ser assetjada durant molt de temps, però el poble va resistir tant que els assetjadors, com que no van poder prendre-definitivament la ciutat, van encendre una metxa per iniciar un gran incendi que destruiria la ciutat. En aquell moment va aparèixer un noi anomenat Juliaanske que, com que no va trobar aigua a prop va tenir la idea d’apagar la metxa amb la seva orina salvant la ciutat.

 

  • Una altra de les llegendes explica que pels voltants de la Grand Place, un dia de fira hi havia una família de burgesos que rondava per allà. El petit de la família es va perdre entre la multitud. Van passar un parell de dies fins que van trobar al seu fill, en la posició en la que avui es pot veure l’estàtua. La família va estar tan contenta de trobar-lo que va ordenar posar una estàtua en la postura i el lloc on havien trobat a la criatura.

 

  • També hi ha una història que diu que el fill de Godofred de Lorena el van penjar de la branca d’un arbre durant la batalla de Ransbeek. En plena batalla, el nen es va aixecar del bressol i va començar a orinar sobre les tropes enemigues i diuen que va ser per aquest fet que l’enemic va quedar perplex i es va guanyar la batalla.

 

  • I per últim, diu una altra llegenda que un nen es va posar a orinar a la porta de la casa d’una senyora molt dolenta o una bruixa. Quan ella el va veure, li va llançar un malefici i el va convertir en estàtua; condemnant-lo a pixar eternament pels segles i els segles vinents.

 

El vestidor de Manneken-Pis

La història veritable no la sabrem mai segurament, però us puc explicar una cosa amb total certesa. El Manneken Pis té més roba que tots nosaltres junts. Té un vestidor que ja ens agradaria tenir. Fins fa uns anys les seves vestimentes es podien veure al Museu de la vila, però ara té un vestidor a prop de l’estàtua, “la garde-robe de Manneken-Pis”.

Com sabeu en diferents ocasions podeu trobar l’estàtua vestida o disfressada amb diferents looks. La tradició va començar el 1698, quan Maximiliano II Manuel de Baviera li va regalar una túnica. Des de llavors ja té més de 1.000 vestits. S’ha pogut veure vestit d’Elvis, de Pare Noel, de bomber, vampir, pallasso, de torero, futbolista, d’Obèlix…

La família Pis

Per acabar només us vull presentar dos familiars d’en Manneken. Tots de la família pipí. La Jeanneke Pis, que és la germana. Una nena amb dues cuetes asseguda fent pipí, que es troba a l’altra banda de la Grand Place. I el Zinneke Pis, un gos de bronze que es troba a la cantonada de la Rue des Chartreaux i la Rue de Vieux-Marche que també orina.

Recommended Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search