In Actualitat, Espanya, Esports, Notícies

Una Espanya sense estrelles. Lluny dels Xavi, Iniesta, Villa o Torres. Sense Casillas o Ramos –especialment Ramos, l’únic en actiu dels mencionats-. Un combinat criticat des de dins i rebutjat des de la capital, on la no presència de futbolistes madridistes ha fet que es volgués veure ensorrat el projecte de Luis Enrique. Una Espanya sense gol als primers dos partits però que després se n’ha fet un fart, de marcar. I que a salts i esquivant obstacles (una pròrroga contra Croàcia i una tanda de penals enfront Suïssa), s’ha plantat a semifinals, esdevenint una de les quatre millors del campionat.

Aquest combinat sap a què vol jugar encara que li costi. Entén que el camí no ha estat fàcil i ha demostrat que les ferides els fan més forts. I ara somia a tornar a Madrid amb el títol sota el braç per entonar “y viva España”, encara que part dels seus aficionats li hagin donat l’esquena.

El capità de la selecció, Iker Casillas, aixecant l’Eurocopa del 2008

Del 2008 al 2021

És evident que el combinat actual no té les estrelles del 2008. Però també és cert que aquella Eurocopa els va ajudar a fer-se un nom (per alguns més gran encara) entre el futbol internacional. Aquell combinat també destacava per portar pocs futbolistes del Madrid i molts del Barça, fet que tampoc va ser del gust de tots. Ara, en una acció similar, el combinat del 2021 pretén emprar el joc de toc i possessió que la generació de 2008 els va donar en herència.

Davant, una Itàlia sense filtres. Però aquesta Espanya és més de filtrar a l’espai per trobar la rereguarda.

Recommended Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search