In Actualitat, Esports, Itàlia, Notícies

Lluny ha quedat aquell catenaccio que va fer famós el futbol italià. La idea enterrada de fer valer la  defensa a l’atac, de mirar només la pròpia porteria. Lluny, també, queda aquella imatge de Gianlugi Buffon el novembre del 2017, que amb llàgrimes als ulls veia difosa i diluïda la seva darrera opció de ser en un mundial. Era la primera vegada des del 1954 que aquest fet no es produïa. Aquell canvi generacional necessari i que deixava enrere el Mundial d’Alemanya 2006, on els italians van ser-ne dignes campions, ha arribat ara al 2021.

Des del primer partit s’ha vist un equip alegre, àgil, ofensiu, que ha reafirmat a seguidors i ha sorprès a estranys. Ha dominat en els seus partits i sempre ha sortit a reclamar la vitola de favorita. Ara, davant d’Espanya, voldrà seguir marcant el tempo.

Fabio Cannavaro aixeca el títol de campions del món, el 2006

2006-2021, el renaixement italià

Donnarumma ha resultat l’hereu ideal de Buffon, Bonucci y Chiellini recorden a la defensa que encara queden els clàssics entre tanta joventut, mentre que al mig del camp, Jorginho, Verratti i Locatelli enamoren allà on van. L’atac, amb reminiscències del 2006 on brillaven Inzaghi, Del Piero, Toni o Totti. Ara, Immobile i Insigne demostren que el talent de cara el gol també pot venir de sota els Alps. Un 4-3-3 marcat que situen el combinat azzurri entre els favorits, que acumula 13 victòries seguides. El combinat de Mancini té clar què vol i com ho vol. I no dubtarà de treure-li a Anglaterra el que ja va sostreure a Alemanya el 2006, la copa en què somia tota una generació.

Sense cap mena de dubte, i d’haver existit en l’època del futbol, Brunelleschi hauria donat el seu vistiplau al mètode italià aplicat per Mancini.

Recommended Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search