In Internacional, Israel, Orient Mitjà

El “culebró” polític que ha portat als ciutadans d’Israel a les urnes  vegades en 24 mesos ja té desenllaç, o com a mínim de moment: Benjamin Netanyahu deixa de ser primer ministre d’Israel després de 12 anys al govern. El Knéset, el Parlament israelià, va votar a favor d’un nou govern sense Netanyahu amb 60 vots a favor i 59 en contra, i 1 abstenció, situant així Naftali Bennett, nacionalista de dretes, com el nou primer ministre de país. I aquestes van ser les seves primeres paraules

 

Bennett, però no assoleix la posició en solitari. I és que el líder del partit nacionalista de dretes Yamina, va rebre només 7 escons i va quedar com la 5a força més votada, però ha estat clau per formar  un nou executiu format per una coalició sense precedents de partits, amb la majoria de només un escó al Knéset, i amb l’objectiu comú de derrocar Netayahu del poder. Ho fa amb un acord de compartir el càrrec de primer ministre amb Yair Lapid, centrista laic i líder de l’oposició. És a dir, Benett governarà des d’ara fins al setembre del 2023 i després cedirà el poder a Yair Lapid, líder del partit Yesh Atid, que governarà dos anys més. 

 

Qui forma aquest nou govern?

La coalició de nou govern està formada per un total de 8 partits polítics. El més destacat és, com deies, el Yesh Atid, el principal partit de l’oposició, a qui el president d’Israel va fer l’encàrrec de formar govern després que Netanyahu, que va ser la força més votada, no aconseguís el suport necessari per fer-ho. Li va donar com a data límit del 2 de juny. Si s’arribava a aquesta data i no hi havia govern, s’hauria de tornar a convocar eleccions; les 5enes en 24 mesos. I l’entesa es va anunciar al president poc menys de mitja hora de vèncer el termini.

 

Dins d’aquesta coalició hi ha partits d’esquerres, que habitualment ja s’havien posicionat en contra de Netanyahu, com el Partit Laboralista i Meretz, però també partits de dretes, com Israel Beitenu, Tikva Hadashá o el mateix Yamina, ja que Netanyahu ha creat opositors fins i tot dins la mateixa línia ideològica de dretes. I alhora, per primera vegada en la història d’Israel, s’inclou al Knéset un partit islàmic àrab israelià, el Ra’am, un pas que podria ser clau per l’etern conflicte de la regió: Israel i Palestina.

 

Què suposa aquest govern per Israel?

Analitzem la situació. La part positiva de tot plegat és que la formació d’un govern posa punt final -o com a mínim aparentment- a un període de més de dos anys de bloqueig polític al país i evita que els ciutadans d’Israel s’hagin de sotmetre a unes 5enes eleccions. Recordem que les dues primeres van acabar en norris, les terceres van portar a un govern de coalició que va fer aigües i les darreres, aquestes, han culminat en aquest govern compartit entre Lapid i Bennett. Alhora, aquesta coalició fa fora a Netanyahu després de 12 anys de monomandat, i amb una gestió amb moltes opinions en contra -tret de la gestió de la pandèmia de la Covid-19 que ha estat pràcticament exemple a tot el món- i es forma un executiu més plural que mai, amb més partits que mai i que, a priori, pot fer pensar que totes les opinions tindran cabuda, fins i tot la dels àrabs.

Però per a molts aquesta pluralitat de partits no és precisament una bona notícia, i molts el defineixen com “el govern més febre d’Israel”. Cal tenir present que, sense anar més lluny, Israel ja treballa amb el pretext d’una formació de govern de coalició, resultat de les terceres eleccions del país, entre el president Netanyahu i el líder llavors de l’oposició Benny Gantz, van intentar formar un govern de coalició i va desencadenar un govern feble i que va durar un obrir i tancar els ulls. I això pot ser determinant en temes substancials per Israel, com el conflicte israelià-palestí o el tema nuclear amb Irán. 

La primera diferència d’opinions entre el govern de coalició es dona ja entre els 2 primers ministres i amb un dels conflictes més determinants del país, el conflicte israelià-palestí: mentre que Lapid, líder del principal partit de l’oposició, dona suport a la classe mitjana i als israelians laics i defensa la creació de dos estats diferenciats entre Israel i Palestina, Bennett, que alguns descriuen com a ultranacionalista i és ara el primer ministre, s’oposa a la creació d’un estat de Palestina.

 

I ara què serà de Netanyahu?

Netanyahu és el gran derrotat de tota aquesta disputa. Va aconseguir el càrrec l’any 1996 fins l’any 1999 i després el va recuperar del 2009 al 2021 de manera ininterrompuda, encadenant 5 mandats consecutius i convertint-se en el president més longeu del país. Ara es mantindrà al món de la política, com a líder del Likud, partit fins ara governant i que ara passarà a ser líder de l’oposició i, com diu ell, a defensar els votants de dretes que considera que han estat “estafats” pel partit de Bennett. Més enllà, però, hi ha un altre tema, i és que Netanyahu haurà de sotmetre’s ara a un judici dels càrrecs de suborn, frau i abús de confiança, acusacions que ell nega i per les quals no ha estat encara jutjat per la immunitat que li proporcionava ser primer ministre. Però ara ja o és així.

 

Ha deixat entreveure alguna de les línies que prendrà aquest nou executiu?

El tema d’Israel-Palestina no es considera una prioritat de mandat ni un dels punts precisament de coalició de mandat. El que sí ha deixat clar Bennet, que recordem que és de dretes contrari a l’estat de Palestina, és que Israel ha d’assegurar els interessos a la denominada Zona C, que és el 60% de la Cisjordània ocupada, i que si Hamás trenca l’altu al foc, ells no es quedaran de braços plegats. Dit això, la prioritat de govern és aprovar un pressupost i construir un nu hospital i aeroport. També es vol aprovar una llei per la qual un primer ministre no pugui estar més de 8 anys al poder, i evitar així el possible retorn de Netanyahu al poder.

 

Recommended Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search