In l'Editorial, Opinió

París és una d’aquelles ciutats on a vegades és més fàcil topar-se amb un català que amb un parisenc. Les grans metròpolis són internacionals, ja sabeu allò que diuen que moltes capitals s’assemblen entre elles i que no representen ja l’autèntica vida del país. Ara, a la ciutat que lidera França, volen implementar una d’aquelles reformes sonades: prohibir els cotxes al centre històric. La primera zona que viuria aquest canvi és el marge esquerre del Sena, al nord del Boulevard Saint-Germain, i el propi centre. En total, al zona afectaria uns 10km quadrats.

Des de l’Ajuntament, han assegurat que el què volen és que els parisencs es facin seva la ciutat. Que facin “un projecte essencial en l’evolució del seu entorn de vida”, diuen. I just per aquest motiu el què demanen és que siguin els propis habitants els que defineixin les limitacions de trànsit, quines categories de vehicles podran entrar i quins no, i quins carrers són els que necessiten més atenció. En 24h van arribar més de 200 peticions i opinions.

Des de París, han mirat què fan a Madrid, a Milà o a Roma abans d’aplicar aquesta mesura. No diuen res d’haver mirat cap a Barcelona, però tampoc ens hauria d’estranyar. Amb totes aquestes aplicacions, es millorarien diversos aspectes. Per exemple, el pas dels peatons i els ciclistes. Però també creuen que milloraria la comunicació entre veïns que podrien compartir espais comuns per trobar-se, parlar o jugar. 

Si parlem de dades, des del consistori parisenc han calculat que només un 30% de passatgers fan servir el cotxe. Que el 70% considera el cotxe una comoditat, però no una necessitat. Si això s’aplica, s’ajudaria a reduir l’alta exposició de diòxid de nitrogen, on París és la 4a ciutat europea amb més quantitats a l’aire. D’una banda, és molt bo i molt positiu que aquesta mesura arribi primer després d’estudiar-se però sobretot, obrint la porta a la votació dels que ho pateixen, els ciutadans. Que no s’imposi i es demani opinió als primers afectats i alhora beneficiats. Aquest és un pas endavant molt important. Ara bé, l’altre, i probablement molt més important, seria la regulació de lloguers. Perquè molts dels que voldrien votar han hagut de marxar de París perquè no es poden permetre viure-hi. Les grans ciutats europees necessiten reinventar-se i encara estan lluny d’aconseguir-ho. Però sempre que es pregunti a qui s’ha de preguntar, hi ha esperança.

Recent Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search