In Amèrica del Nord, Estats Untits, Europa i el Món, Internacional, Orient Mitjà

S’espera completar la retirada de totes les tropes nord-americanes que queden desplegades a l’Afganistan en una data carregada de simbolisme, el proper 11 de setembre, quan es compleixen 20 anys dels atacs terroristes a Nova York i Washington que van encendre la metxa d’aquesta interminable guerra. El demòcrata ha decidit estendre la presència militar més enllà de l’1 de maig, que és la data límit que havia pactat amb els talibans el seu antecessor a la Casa Blanca, el republicà Donald Trump, malgrat les amenaces d’atacs d’aquest grup islàmic radical.

La xifra oficial de soldats desplegats a l’Afganistan, gairebé dues dècades després de l’inici del conflicte, se situa en els 2.500 efectius, tot i que el nombre és variable i ara mateix es calcula que hi ha més de 3.000, a més dels 7.000 militars de la coalició d’aliats, sobretot de l’OTAN.

Recordem que l’ofensiva militar la va llançar el president republicà George W. Bush un 7 d’octubre de 2001, amb les ferides dels atemptats de les Torres Bessones i el Pentàgon encara sagnants, acusant els talibans de servir de cau a Osama bin Laden i altres líders d’Al-Qaeda vinculats a la matança. 

Joe Biden passarà així a la història no com el president que va guanyar la guerra de l’Afganistan, sinó el que va decidir sortir-ne i així, sense més. La guerra de l’Afganistan és considerada la guerra més llarga, i va iniciar-se l’any 2001 com a resposta als atemptats d’Al-Qaeda al World Trade Center i va comptar amb el suport de la comunitat internacional. Ara, 20 anys després i amb 4 presidents diferents ocupant la cadira de la Casa Blanca, havent acabat amb el líder d’Al-Qaeda, Osama Bin Laden fa ja més de 10 anys i sense acostar-se a posar fi als talibans, es posa fi a una guerra que ha deixat més de 2.400 morts d’efectius nord-americans i uns 850.000 milions d’euros de despesa en una guerra que, segons ha evidenciat fa relativament poc The Washington Post els líders americans ja van iniciar sabent que perdrien. 

Aquesta visió pel que fa als Estats Units, però pel que l’Afganistan és un territori que ha estat contínuament en guerra. De fet, més de la meitat de la seva població no coneix que és viure en pau. L’any 1979 després del cop d’estat que va deixar Taraki al capdavant del país en un context ja no massa pacífic, l’exèrcit soviètic va envair el territori afganès per recolzar el seu govern comunista i lluitant contra el que podria considerar-se les forces opositores, els muyahadins, que comptava amb el suport d’altres potències mundials, com el Pakistan, Arabia Saudita, Xina o els Estats Units mateix. 

El 1989 els soviètics es van retirar, però el que podria semblar un raig de llum per la població afgana va resultar ser tot el contrari: va donar pas als talibans, un grup islàmic radical que amb l’objectiu -o el pretext- de lluitar contra la corrupció i establir l’islam entre la població van donar lloc a la situació que probablement molts de vosaltres relacionareu amb l’Afganistan: una país on les dones no són res, no tenen accés ni a l’escolarització ni a la salut, que no poden sortir de casa, on l’alcohol està prohibit i també qualsevol altre tipus d’oci, com el teatre, la música o la televisió… Són els que van establir el burka per les dones i les barbes llargues pels homes, i si no se seguien aquestes normes… càstigs brutals. Precisament aquest grup de talibans són els que van decidir donar suport a Al-Qaeda i per això es van convertir en el motiu principal de per què tropes americanes han estat en territori afganès fins ara.

Biden busca la manera de per fi passar pàgina, tot  i que amb moltes dificultats. Segons un informe dels serveis d’intel·ligència, la consecució d’un acord de pau resulta improbable en el pròxim any, tot i el progressiu replegament de les tropes dels aliats, i els talibans aprofitaran per menjar més terreny.

 

És cert que les dones a l’Afganistan han aconseguit drets sense precedents al país en l’accés a l’educació (això sí, fins a l’adolescència), la sanitat i el mercat laboral, i que prop del 60% de la població afganesa té menys de 25 anys i per tant no ha patit directament el règim talibà establert del 1996 al 2001.

Els soldats nord-americans marxaran, però deixaran allà als soldats afganesos -en contra d’aquests talibans-, molt debilitats pel llarg període en guerra i sense suport estranger, i deixen alhora als talibans més forts que mai i amb molt temor per part dels afganesos que aquests tornin a fer-se amb el poder. A més, amb la sortida dels Estats Units del territori afganès també marxa l’OTAN i es perd així el suport internacional. I tot això en un context en el qual no s’ha assolit el procés democràtic promès per Trump ni tampoc el procés de pau. Així que encara que sembli mentida la retirada de tropes americanes pot tenir un impacte clarament negatiu en un país gens democratitzat i dèbil, acostumat al conflicte, amb moltes opcions de poder tornar a engegar una altra guerra civil entre les tropes afganeses, ara sense suport estranger, i les guerrilles dels talibans.

I recordem que l’Afganistan ja és un dels països que causa més desplaçament als seus països veïns i posteriorment a Europa… (de fet l’any 2019 els refugiats d’origen afganès van superar als sirians arribant de forma il·legal a Europa) així que un nou règim talibà podria generar més èxodes i una nova onada migratòria al continent europeu. I una cosa més, podria donar peu a l’Afganistan a esdevenir un nou refugi per grups terroristes existents, com el Daesh, o encara per emergir.

Recommended Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search