SABIES QUE: L’entramat monàrquic de la Reina Victòria

No deixem de banda el Princep Philip ni la monarquia per què la seva desaparició i el missatge de condolencia de la família reial espanyola, adreçant-se a la reina Elisabet II com a “Tieta Lilibet”, sobta potser la falta de formalitat o error de protocol. 

Però alhora no hem d’oblidar que són família directa, així com totes les famílies reials europees. I això és el que us vinc a intentar relatar avui, l’entramat dels cosins i la gran reina d’Europa. 

Dels gairebé 1000 descendents directes de la sobirana britànica, morta fa 120 anys, en l’actualitat, 5 ostenten una corona: Isabel d’Anglaterra, Harald de Noruega, Margarida de Dinamarca, Carles Gustau de Suècia i Felip de Borbó. Tots ploren ara la mort de “l’oncle” Felip, el degà de les cases reials d’Europa i de les seves pròpies famílies que, com ells, formava part del grup que es va autodenominar “els reials cosins d’Europa”. No és un eufemisme, ja que a finals de segle XIX i principis al XX, la majoria dels fills i néts de Victòria i Albert eren titulars o consorts d’una casa reial.

ESPANYA i GRÈCIA

Felip VI, que divendres, al costat de la reina Letizia, va recordar en el seu telegrama de condol al seu “estimat oncle Philip”, descendeix per tres línies de la reina Victòria. 

1. Els seus avis materns, Pablo i Federica de Grècia, eren, respectivament, nét i besnéta de la princesa Victòria, la primogènita de la sobirana britànica, i el seu avi patern, Joan de Borbó era al mateix temps nét de la princesa Beatriu, la menor. 
2. Per si li faltés parentiu amb Felip d’Edimburg, aquest, a més de besnét de la princesa Alícia de Anglaterra, era per, via grega, cosí del rei Pau de Grècia.
3. El germà de la reina Sofia, exiliat des del cop dels coronels a Grècia de 1967, va ser el gran protegit de Felip d’Edimburg i, per tant, d’Isabel II. El recent duc mort, que va néixer príncep grec, també va viure l’exili i va ser acollit pels seus parents anglesos. Sent el més britànic dels súbdits de l’actual reina d’Anglaterra, mai va oblidar els seus orígens ni als seus parents grecs.

SUÈCIA

A Suècia, la casa reial britànica va col·locar a dos de les seves princeses. El rei Gustau VI Adolf es va casar amb dues nétes de la reina Victòria.

• Primer amb Margarida de Connaught, àvia de Carles Gustavu, l’actual sobirà suec.
• Després d’enviudar, es va casar amb Lluïsa Mountbatten, germana de l’últim virrei de l’Índia i també de la princesa Alicia de Grècia, mare del duc d’Edimburg.

DINAMARCA

Margarida, l’actual reina de Dinamarca, és filla de la princesa Íngrid de Suècia, al seu torn besnéta de la reina Victòria. El mateix origen que la seva germana Anna Maria, que va anar a casar-se amb Constantí de Grècia, igualment descendent per diverses línies de la reialesa britànica.

La reina Isabel d’Anglaterra és tan descendent de la reina Victòria com els seus homòlegs d’Espanya, Dinamarca, Suècia, Noruega i el seu propi marit, ara mort, però té l’avantatge d’haver heretat, a través d’Eduard VII, Jordi V i Jordi VI, la corona del Regne Unit.

L’entramat de parentiu està cada vegada més desdibuixat, però pujant (o baixant) per l’arbre genealògic s’arriba a el mateix tronc. El grup tancat dels “reials cosins d’Europa”, amb matrimonis creuats i ancestres comuns, s’ha anat obrint en les últimes dècades amb l’entrada al club de persones no pertanyents a la reialesa. 

Si la reina Victòria aixequés el cap se li cauria la corona a terra de l’ensurt.