In l'Editorial, Opinió

La pandèmia ha deixat moltes escletxes pel camí. Ho ha fet a nivell sanitari, econòmic, físic, social… però també moral i polític. A tal punt que, i com ja hem explicat, hi ha països que opten per comprar vacunes no homologades per l’Agència Europea del Medicament, que donen l’esquena a Brussel·les i fins i tot hem hagut d’explicar que s’han trobat vacunes amagades que no havien anat on tocaven.

És evident que el lideratge de la Unió Europea no ha estat efectiu a tots els estaments, i que no ha pogut fer front a les diferents esquerdes sorgides els darrers mesos. Si pensem, a més a més, que la cara visible d’aquesta unitat -Angela Merkel- s’esvairà al setembre i que es podria viure un canvi a França l’any vinent, la cosa queda fomunda. 

Ara mateix, les properes eleccions franceses, previstes pel 2022, apuntarien a un enfortiment de Marine Le Pen i el seu Reagrupament Nacional. Al 2017, Macron es va imposar a Le Pen a la segona volta amb el 66% front el 34%. Segons explicava el Financial Times aquesta setmana, Le Pen lideraria els resultats a la primera volta electoral, i perdria la segona només per 5 punts, (53% per Macron i 47% per Le Pen). La gestió de la pandèmia ha portat a Macron a ser tan o més detestat que Sarkozy, a obtenir pitjors registres que Hollande, i això podria conduir al president a adoptar mesures més dràstiques per guanyar-se el vistiplau de les urnes.

Ja hem explicat que la pandèmia ha fet tremolar Merkel, ha tocat d’escac i mat a Matovic a Eslovàquia, ha marejat a Boris Johnson al Regne Unit, el govern italià no ha suportat més pressió, ha vist eleccions recombolesques a Portugal… el vaixell europeu fa aigües per tot arreu i la desunió sembla fortament arrelada. Per no obrir a la idea d’aquell exèrcit europeu que volia Macron i que ara ningú preferiria. Veurem on som tots plegats quan la tempesta amaini, perquè a vegades fa pinta que ens trobarem en illes desertes diferents i sense companyia.

Recent Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search