Groenlàndia ha celebrat aquest dimarts unes eleccions generals anticipades que s’han acabat traduint en un plebiscit a favor o en contra de l’explotació del jaciment de Kuannersuit. Aquesta mina podria arribar a convertir-se en el major productor occidental de terres estranyes i urani i restar influència a la Xina que controla més del 80% del subministrament global. Això suposaria una entrada de diners molt important pels groenlandesos, qui fa anys que busquen la seva independència i justament un dels principals impediments amb què es troben és l’autosuficiència econòmica. En aquestes eleccions, doncs, s’han enfrontat els partidaris de la independència a qualsevol preu i dels que també volen preservar la tradició inuit sense sacrificis mediambientals.
Qui ha guanyat?
Han guanyat els ecologistes que no volen explotar la mina, el partit d’esquerres Inuit Ataqatigiit (IA). L’IA s’ha imposat amb un 36.6% dels vots amb 11 punts percentuals més que en els comicis del 2018 i 7 punts per sobre del Siumut, el partit socialdemòcrata, que ha liderat tots els governs des que l’illa va aconseguir l’autonomia l’any 1979 (excepte un, que també va guanyar l’IA).
No tenen majoria, però la poden aconseguir
Ara hauran de començar les negociacions per formar el govern. L’IA ha aconseguit 12 escons i en necessita sumar 16 per tenir la majoria. Tot i que ja han dit que els acords no seran immediats, els mitjans locals apunten que el partit Naleray, que té 4 escons, podria ser un soci viable tenint en compte que també s’oposa a l’extracció d’urani.
L’explotació de la mina queda en standby
L’escalfament global està obrint noves rutes marítimes abans congelades i facilitant l’accés a valuoses terres minerals que criden l’atenció. Actualment, hi ha unes 70 llicències d’explotació minera actives, però la polèmica més gran va sorgir en el jaciment que comentàvem de Kuannersuit, que és el més gran. De fet, el grup australià Greenland Minerals (qui el seu principal accionista és una empresa xinesa) va demanar la llicència el 2007 i ara estava pendent que el govern li donés llum verda per començar.
El debat de la mina està estretament lligat amb la independència de Groenlàndia
Justament aquest 2021 fa 300 anys que el missioner luterà Hans Egede va arribar a aquesta terra de gel amb la intenció de cristianitzar el poble Inuit. 3 segles després Groenlàndia segueix formant part de Dinamarca, però amb un govern autònom amb ple dret per a l’autodeterminació, però amb un problema: l’autosuficiència econòmica. Groenlàndia depèn de la pesca, que representa més del 90% de les seves exportacions i de la subvenció que li dona Dinamarca, que suposa 500 milions d’euros anuals. Per això alguns han vist en aquesta mina l’oportunitat per aconseguir riquesa i la independència. L’empresa Greenland Minerals assegura que el projecte miner generaria 240 milions de dòlars anuals, tot i que alguns consideren que és una xifra massa optimista.
