Sembla que els lligams que va fer l’anterior administració Trump amb el govern rus són més estretes del que semblaven i Biden no ha començat amb bon peu la diplomacia amb aquest país.
Una contundent afirmació del president Biden en una entrevista exclusiva a la cadena estatunidenca ABC News, el va posar entre l’espasa i la paret.
I és que després d’anomenar “assassí” al president rus Vladimir, tots els ulls estaven posats en ell per veure quina resposta donaria a aquest atac tan contundent.
I és que aquest no ha estat l’únic revés per la política exterior dels Estats Units.
Aquest mes s’han reunit la diplomacia estatunidenca i la xinesa a Alaska a l’hotel Captain Cook d’Anchorage i la relació entre els dos països sembla que serà encara més antagonista en el futur.
I és que el cap de la diplomàcia nord-americana, Antony Blinken, havia promès “franquesa” de cara a la trobada i va complir la seva paraula.
“Anem a parlar sobre la nostra profunda preocupació per les accions de la Xina a Xinjiang, Hong Kong, Taiwan, els ciberatacs a EUA o la coerció econòmica als nostres aliats”, va disparar en la seva introducció Blinken, que acabava de viatjar a Àsia per mostrar la força de les seves aliances a la regió. Les accions de la Xina “amenacen” l’ordre mundial global basat en les regles, per això NO són mers “assumptes interns i ens sentim obligats a treure el tema”, ha insistit. Aplicar la llei del més fort ens portarà a “un món més inestable i violent”.
A més, Blinken va demanar a les càmeres que no es marxessin i no deixessin de gravar. Diuen que a porta tancada, tots dos van rebaixar el to.
La “poc hospitalària” acollida dels nord-americans, en paraules dels asiàtics, va provocar un llarg monòleg per part del seu homòleg xinès, Yang Jiechi. “Aquesta no és manera de rebre a un convidat”, va protestar el cap de la delegació xinesa, que va acusar Washington de ser el “campió dels ciberatacs” i utilitzar la seva força militar i hegemonia financera “per estendre la seva jurisdicció i suprimir a altres països”, així com incitar a altres a atacar-los. “Nosaltres no creiem en les invasions amb l’ús de la força, l’enderrocament de règims i les massacres”, ha subratllat Yang, qüestionant que Occident i els Estats Units puguin erigir-se en representants de l’ordre global.
#STOPASIANHATE
I sense deixar de banda la comunitat asiàtica però aquest cop dins del país nord americà hem de parlar d’una tragèdia aquest mes de març.
Un home va matar a trets vuit persones en atacs en tres salons de massatges asiàtics a Atlanta.
l almenys vuit persones, set d’elles dones, van resultar mortes dimarts de la setmana passada a trets contra tres salons de massatges asiàtics de l’àrea de la ciutat d’Atlanta, a l’estat de Georgia, el presumpte responsable va ser detingut posteriorment per les autoritats.
Es tracta d’un home de 21 anys identificat com Robert Aaron Long, el responsable dels tres atacs al Young’s Asian Massage Parlor, Gold Spa i Aromatherapy Spa.
Aquest triple atac es produeix en un moment de greu preocupació als Estats Units per l’augment dels delictes d’odi contra els asiàtics i la comunitat asiàtica. Aquesta situació s’ha vist propiciada per l’aparició del coronavirus i la seva propagació des de la Xina, cosa que l’expresident nord-americans, Donald Trump, recorda en tot moment a l’anomenar-lo “virus xinès”, expressió que des dels grups de drets civils es va denunciar com racista i xenòfoba. A més, la compassió policial amb el pistoler blanc, tampoc ha ajudat a calmar els ànims.
Part dels atacs que pateix la seva asiàtica-americana es deuen a la perpetuació de l’estereotip de la dona asiàtica com exòtica, hipersexualitzada i submisa. Prop de 3.800 incidents d’odi es recullen en l’informe de l’organització Stop AAPI (Asian Americans and Pacific Islanders) Hate entre el 19 de març de 2020 i el 28 de febrer. En aquest document publicat hores abans de la tragèdia de Geòrgia, ja es destaca que les dones són la principal diana. Elles pateixen el 68% dels incidents, per un 29% dels homes.
Hi hagut diverses protestes a diferents ciutats de tot el país sota el lema #stopasianhate.
Grammy Awards
Aquest any sí que es van poder celebrar els prestigiosos premis de la música, els Grammy, a Los Angeles. Amb amb actuacions en directe i entrega de premis on les guardonades van ser les dones.
Parlem una mica dels premis més destacats.
El millor àlbum – Folklore (Taylor Swift), un àlbum molt diferent al que ha fet anteriorment. Gravat durant la pandèmia i produït per l’integrant de The National Aaron Dessner.
La millor cançó – I can’t breathe (H.E.R), una cançó escrita i gravada també durant la pandèmia per la cantautora afroamericana, que parla justament sobre el racisme contra els afroamericans. Com haureu pogut comprovar porta per títol la frase que George Floyd va dir, “No puc respirar”, mentre un policia blanc l’ofegava amb el genoll.
El millor “record” – Everything I ever wanted (Billie Eilish), la jove artista nord americana que ja l’any passat es va emportar els 5 grammys més rellevants, aquest cop s’enporta el de millor record que comporta ser la millor cançó en quant a composició, gravació i mix.
I destacar també que Beyoncé va fer història sent la dona més guardonada amb aquest premi amb ni més ni menys que 28 Grammys, al llarg de la seva carrera, superant a la cantant de bluegrass Alison Krauss.
I Taylor Swift també va fer història a la cerimònia, convertint-se en la primera artista femenina que ha guanyar tres vegades l’àlbum de l’any. Només tres artistes més han guanyat en tres ocasions el premi de l’àlbum de l’any tres vegades: Frank Sinatra, Paul Simon i Stevie Wonder.
