Les Sis Nacions, el torneig internacional de rugbi que enfronta a les 6 nacions més “potents” de l’hemisferi nord, tanca amb Gal·les com a guanyador. Una edició de pel·lícula, marcada per la pandèmia i amb resultats oberts fins a l’últim moment que ara, aquesta setmana, deixa pas a l’edició femenina. Una modalitat en la qual la selecció espanyola va arribar a formar-ne part en un passat….
Gal·les s’ha proclamat campiona de l’edició número 121 de les Sis Nacions, emportant-se també la Triple Corona, el trofeu no oficial que es disputa entre les 4 seleccions de les illes britàniques. Els Dragons Vermells, com es coneixen dins el món del rugbi, sumen així 28 títols com a campions de les Sis Nacions, superats només per Anglaterra, campiona de l’edició anterior, que en suma 29. Un triomf, però, que no era previsible.
La pandèmia de la Covid va provocar incertesa fins i tot abans de l’inici de la pandèmia; les autoritats franceses dubtaven de viatjar a les illes britàniques, però precisament va ser França qui va esquitxar el torneig de polèmica, registrant prop d’una vintena de positius. Gal·les, mentrestant, es feia fort, i mantenia la imbatibilitat a la competició, fins que França va voler dir la seva a la darrera jornada, i es va imposar per 32-30, arravatant-li el Gran Slam.
Amb aquest pretext, el futur de Gal·les es decidiria amb aquests des del sofà en la jornada pendent entre Escòcia i França: els Le Blues necessitaven guanyar de 21 punts per emportar-se el seu primer títol des del 2010, i, contra tot pronòstic, els de Stuart Hogg es van fer forts amb l’adversitat i van guanyar després de 22 anys als francesos. Regalaven així amb un llacet el premi a Gal·les.
Aitor Compañon, Marc Congost i Pol Roca, tertulians de El Pregoner Especial 6 Nacions, valoren així la victòria de Gal·les.
I ara, un cop tancat el torneig, s’inicia la modalitat femenina de les 6 Nacions, en la qual competeixen les mateixes 6 seleccions: Anglaterra, França, Itàlia, Gal·les, Escòcia i Irlanda. El 6 Nacions femení es disputarà ara al mes d’abril, i no al juny i juliol com estava previst, després d’ajornar-lo al gener. Passarà a fer-se en un format de 2 grups de 3 equips, copiant el format de l’Autumn Nations Cup 2020 amb una jornada final en la qual jugaran els primers de cada grup, els segons i els tercers. En el Grup A competiran Anglaterra, Itàlia i Escòcia i al Grup B França, Itàlia i Gal·les
Marc Congost, tertúlia de El Pregoner Especial 6 Nacions, aposta per una final de les Sis Nacions femení entre Anglaterra i França.
Las Leonas a qui fa referència en Marc és la selecció femenina espanyola de rugbi. De fet, España va participar en el seu moment en el torneig de les Sis Nacions i ho va fer amb la secció femenina, amb las Leonas, fins l’any 2006. No va quedar mai campiona, però la màxima posició que va assolir va ser la 3a l’any 2002 i al 2004, i només va quedar en última posició 2 vegades de les 7 participacions en la categoria. Va deixar de competir al torneig l’any 2007, quan l’organització de les Sis Nacions va decidir agrupar la modalitat masculina i femenina, per motius principalment econòmics, i substituir Espanya per Itàlia.
Pol Roca i Aitor Compañon consideren que, per nivell, Las Leonas haurien de competir a les 6 Nacions.
Pel que fa a historial de les Sis Nacions femení, l’any passat Anglaterra es va proclamar campiona. De fet, revalidava el títol ja obtingut l’any 2019 i que França li havia tret al 2018, deixant-la en segona posició. Anglaterra és, de fet, la màxima campiona de la competició fins al 2002, amb un total de 16 títols obtinguts -com en la selecció masculina- en segona posició se situa França amb 6, Irlanda amb 2 i Escòcia amb 1.