In l'Editorial, Opinió

En aquest programa hem parlat, i molt, d’Angela Merkel. Per raons òbvies, com els anys que porta al govern, la influència d’ella i del seu país a tota l’escala europea, i per les aplicacions de la seva política. A Merkel l’hem vist sempre com una política d’idees clares, de decisions fermes. Per Nadal fins i tot la vam veure amb llàgrimes als ulls anunciant les restriccions que prohibirien a les famílies poder reunir-se com sempre ho havien fet. Però el què hem vist aquesta setmana és un fet que fins ara no havia passat. La cancellera ha fet marxa enrere d’una mesura aprovada per ella mateixa hores abans d’haver-la anunciat. 

Merkel havia prohibit la mobilitat dels alemanys durant la Setmana Santa. Una mesura en consonància a les que ja havia pres i que té sentit quan a Hamburg i Colónia s’han hagut de tornar a posar mesures de confinament, sigui total o parcial.

Segons s’explica, Merkel havia imposat la seva voluntat per sobre de totes les veus, sortides dels ministres regionals, que deien que no volien dur a terme aquesta restriccó. Fins i tot per sobre del ministre de l’Interior, Horst Seehofer (de la CSU, el partit germà bavarès de la CDU), que tampoc volia aplicar una restricció que, a efectes pràctics, sembla ser que podria tenir poca incidència, ja que la gran majoria de la població no es troba ara en potestat de moure’s massa.

Tot això ha portat, després d’aplicar-se, a desaplicar-se. I a Merkel, a demanar perdó, al·ludint a un error seu i només seu. El columnista alemany Jens Thurau ha escrit a DW que Merkel està perdent el rumb. Que el govern fa aigües i que la cancellera està perdent el respecte (com bé demostren, diu, les filtracions de les seves decisions).

Explica, i llegeixo: “que és tràgic per una dona elogiada a tot el món per la seva serietat, voluntat de compromís i fortalesa de caràcter.” I assegura que justament “el seu interès en escoltar i integrar fins a l’últim dels participants en els debats serà la seva perdició durant la tercera onada de la pandèmia”. També diu que pràcticament no se la pot culpar perquè el federalisme alemany et lliga de cap i peus. Però, i això ja no ho diu Thurau, Merkel sempre havia sabut dur-lo a bon port. Ha fracassat, la cancellera? És un error que podria tenir qualsevol en una situació així? És la pandèmia massa forta per remar a contra corrent? Pel què es veu, arrasa fins i tot amb els gegants de ferro que ni la crisi econòmica va poder tombar.

Recommended Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search