In Cultura, El reportatge, Itàlia

Neró va ser emperador de l’Imperi Romà entre l’any 54 i el 68. L’últim de la dinastia Julio-clàudia, els cinc emperadors romans emparentats amb Juli Cèsar: August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

El seu regnat és associat a la tirania i l’extravagància i és que, més interessat en el sexe, les curses de carros i el teatre que no pas en el govern de Roma, Neró va desatendre els afers d’estat i va permetre que la corrupció envaís tots els estaments de l’imperi. Se’l recorda per una sèrie d’execucions, incloent-hi la de la seva pròpia mare, Agripina, el seu germanastre Britànic, la seva tia, la seva primera esposa, el fill del primer matrimoni i molts d’altres amb els quals no tenia cap mena de vincle familiar.

L’incendi i la repercussió per a Neró

Però si per una cosa va passar a la història, és perquè va ser acusat (injustament segons els historiadors) d’haver cremat Roma. El famós incendi de l’any 64. I és que Neró es trobava en aquell moment a la ciutat on va néixer, Anzio, a uns cinquanta quilòmetres de la capital. Però això no el va salvar de la Damnatio memoriae. Sota aquest nom, l’imperi Romà condemnava la memòria de persones especialment execrables, esborrant i difamant tot el que recordés a aquelles persones. Es va esborrar el seu nom de monedes, monuments i es va fer de tot per sepultar la seva obra magna, la Domus Aurea. La residència de 80 hectàrees que Neró va fer construir. Un edifici amb parets de marbre, voltes d’or, frescos i àmplies finestres.

La Domus Aurea de Neró [PLINIO LEPRI, AP]

El coliseu va cobrir el llac artificial dels seus jardins i va robar el nom de l’estàtua que presidia la construcció, el Colós de Neró. L’estàtua va ser destruïda, les sales espoliades i posteriorment enterrades sota el nou mandat de Trajà.

Però res dura per sempre, ni tan sols un Damnatio memoriae. Al segle XV, en ple Renaixement italià, un home que passejava per Roma va caure per un forat. El resultat va ser una cama trencada i la troballa d’unes impressionants ruïnes la Domus Aurea. La veu va córrer i artistes de tot Itàlia van visitar les ruïnes per admirar les enigmàtiques pintures. La seva influència va ser tan gran que fins i tot van inspirar un estil pictòric propi, el ‘grottesco’, i més endavant va donar lloc a un adjectiu, el grotesc.

6 segles després i gràcies a una inversió de 300.000 euros la Domus Aurea torna a veure la llum per convertir-se en una atracció arqueològica i una de les restes més importants de Roma.

Recommended Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search