Perú passa per una greu crísi política després de tenir 3 presidents en una setmana

La destitució del president Martín Vizacarra com a màxim mandatari del Perú per incapacitat moral ha desencadenat una sèrie de protestes i una forta inestabilitat política al país. Des del 9 de novembre quan es va tirar endavant aquesta clàusula, que ha estat descrita pels juristes constitucionals del país com a arcaica, hi ha hagut protestes al país en defensa d’un president que gaudia de molta popularitat.

Qui el va substituir va ser el president de l’Assemblea nacional Manuel Merino. Aquest moviment ha estat encara més polèmic ja que juristes experts en dret constitucional asseguraven que acumulant tant de poder en mans del Legislatiu s’estava donat un cop d’estat institucional. Un dels arguments principals que es dona és dotava al poder Legislatiu competències de l’executiu i tot i que en la constitució es contempla es considera que ataca la separació de poders. Per acabar-ho d’adobar diversos mitjans van explicar que Manuel Merino havia contactat amb un alt càrrec per mantenir l’ordre constitucional. Evidentment la possibilitat d’una repressió militar davant qualsevol protesta contra la presidència de Merino va eixamplar les acusacions de cop d’estat. Per aquesta raó Merino es va veure obligat a dimitir com a cap del govern Peruà.

Això ha portat a que el dimarts 17 de novembre l’Assemblea Nacional escollís a Francisco Sagasti com a nou president del Perú.  Tot i això les protestes no han parat. La ciutadania segueix denunciant la corrupció estructural del país.  Hi ha una dada que ho posa de relleu de manera molt simple: 68 dels 130 congressistes de l’única cambra legislativa del país estan sent coma mínim investigats per activitats delictives. Hi ha casos de frau, corrupció, una imputació per homicidi o fins i tot un cas de falsedat documental. Una legisladora està acusada d’haver-se presentat amb un nom fals per amagar problemes legals del passat.

Per tant les protestes que duren des del 9 de novembre no han parat tot i que ja hi ha un president. Es demanen canvis profunds contra la corrupció, una qüestió que havia vertebrat el mandat de Martín Vizcarra i que li havia generat molts enemics però l’havia fet molt popular entre la ciutadania. Sembla que ara, aquesta lluita contra la corrupció l’ha agafat la gent.