El conflicte del Iemen: la GANA

Què està passant al Iemen?

El Iemen està en conflicte des del 2015, causant ja prop de milers de morts, i, com a mínim, 4 milions de desplaçats, dels quals, un 80% són dones i nens. Una guerra civil que se suma a la crisi econòmica que viu el país, i que empitjora més amb la pandèmia de la Covid 19. I la conseqüència de tot això? La GANA.

Quin és el conflicte intern al Iemen i d’on parteix?

L’any 2011, durant la Primavera Àrab, aixecaments populars van portar al vicepresident Abd al-Rahman Rabbuh al-Mansur al-Hadi a ocupar el lloc del fins al moment president autoritari del país, Ali Abdullah Saleh. L’any 2014 es va produir un cop d’estat contra al-Hadi i des de llavors es produeix un conflicte pel govern del Iemen.

Quins són els bàndols?

Per una part estan els hutís, un grup insurgent de zaidí xiïtes, que provenen d’una zona del Iemen propera a l’Aràbia Saudita, que es queixen de l’impacte cada vegada major dels sunís que els marginen, en un territori que havia estat liderat per imams xiïtes. Reben el suport d’Iran, i Saleh els va arribar a definir com a “terroristes”.

D’altra banda, està el Moviment del Sud, un moviment polític i paramilitar que defensa més autonomia de Iemen de Sud com en 1990 abans de la reunificació. Rep el suport de l’Aràbia Saudita, que bàsicament ataca els hutís, per aire, perquè el conflicte està a la frontera molt propera al seu territori. També ha rebut el suport de fins a 8 països àrabs, i alguns països occidentals, com EUA, França o el Regne Unit.

Conseqüències de tot això? GANA. 

El conflicte del Iemen s’ha convertit en la pitjor crisi humanitària del món. Segons dades de la ONU, el 70% de la població del Iemen està desnodrida o pateix inseguretat alimentària, i cada 10 minuts un nen del Iemen mor de gana. En el que dura el programa de El Pregoner i El Món (1.30h), com a mínim 9 nens hauran mort per una causa que es podria haver evitat.

El país depèn en un 90% de les exportacions estrangeres per menjar. Amb la devaluació de la moneda local, causada per la guerra civil, i les gairebé inexistents reserves de dòlar de l’Estat, comprar a l’estranger és gairebé missió impossible. Resultat? Un augment desmesurat del preu dels productes locals, en un país on la majoria de la població està desocupada o no cobra el salari per la seva feina, com els mestres, que fa anys que no cobren per fer la seva feina. I que a sobre se li suma la manca d’aigua potable, d’un sistema sanitari, d’uns serveis públics bàsics…

Les previsions apunten que si la guerra acabés l’any 2021, fet que no sembla que vagi a passr, el desenvolupament total del país hauria retrocedit 25 anys. 40 si aquesta acabés el 2030.

El 70% de la població del Iemen està desnodrida i com sempre, els que paguen més car aquesta crisi són els nens. Segons dades d’UNICEF més de 12 milions de nens necessiten ajuda urgent, i la necessiten JA. Si les xifres segueixen com fins ara, es calcula que en acabar l’any 2020, 2,4 milions de nens menors de 5 anys estaran desnodrits, el que suposa més de la meitat dels nens d’aquesta d’edat de la població total del Iemen. I aquí no s’inclouen els nens que han mort en mans d’aquest conflicte directament, per atacs, bombes… La darrera dada actualitzada de nens que han perdut la vida en aquestes circumstàncies és de juny de l’any passat, i apuntava que 7.500 nens havien estat ja assassinats al conflicte.

I els que viuen tampoc ho fan en unes condicions excepcionals: abans de la pandèmia dos milions de nens no anaven a l’escola i prop de 4 milions més estaven en risc d’haver-la de deixar, la majoria d’aquests, nenes. Ara, el tancament de les escoles per la pandèmia ha elevat aquesta xifra de no escolarització fins a 8 milions de nens. Els motius? Molt diversos: no poder pagar el cost de l’escolarització, la por d’infectar-se, o altres temes més greus, com l’explotació infantil o els matrimonis forçats amb menors, o les propies defuncions de menors.

Sense l’ajuda humanitària, el Iemen quedaria despoblat. Dels 30,5 milions de persones que viuen al Iemen, un terç necessita ajuda humanitària. I si per les dades fossin poques, l’ONU ha rebut 1.620 milions de dòlars per destinar el Iemen, que no arriba al 50% dels diners que necessitarien per donar resposta al Iemen. I una xifra que a més suposa una disminució de gairebé 2.000 milions respecte als diners que van rebre l’any passat, quan la situació està, per descomptat, molt pitjor.

I a tot això, al Iemen s’està morint gent, de gana i de guerra, per un conflicte intern del país, però amb un fort impacte internacional: el més important és que el Moviment del Sud rep el suport d’Aràbia Saudita, que està matant hutís al Iemen de manera despiadada. I a tot això Occident segueix venent armes a Aràbia Saudita, convertint-se així en un agent també indirecte d’aquest conflicte, i en un responsable indirecte de totes aquestes morts. I quan parlem d’Occident, parlem de l’Estat Espanyol.