In Actualitat, Hongria, Notícies, Polònia

El primer ministre d’Hongria, Viktor Orban, i el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, han vetat el pressupost de la Unió Europea pel termini 2021 – 2027 (de 1,074 bilions) i el seu fons de recuperació avui dilluns a la reunió de Comitè dels 27 ambaixadors permanents. El motiu d’aquest bloqueig és que el repartiment de diners d’aquests fons europeu estarà vinculat amb el compliment de l’Estat de dret, i ambdós països no hi estan d’acord.

Això vol dir que, entre d’altres, es podrien suspendre les ajudes si s’ataca la llibertat de premsa o es vulnera la separació de poders. Fet que Hongria titlla de “xantatge polític” i Polònia assegura que és un mecanisme per pressionar el país.

La principal conseqüència de la decisió d’Hongria i Polònia és que les ajudes europees per alleugerir l’impacte de la Covid 19 en l’economia, dotat de 750.000 milions d’euros, es retardaran i no estarà operatiu l’1 de gener. D’aquests diners, 140 milions d’euros correspondrien a l’Estat Espanyol.

Aquest fons de recuperació ha de ser aprovat per unanimitat, i el veto d’Hungria i Polònia ha provocat que si no es ratifica, la Comissió Europea no pot emetre el deute per finançar el pla de recuperació ni té opció de tirar endavant el pressupost comunitari. De fet, dels 3 expedients que la presidenta alemanya ha intentat aprovar aquest dilluns durant la reunió de Comitè d’ambaixadors permanents -el mecanisme que condiciona les ajudes europees al respecte de l’Estat de dret, el marc pressupostari i el fons de recuperació, i la decisió sobre l’augment del sostre de recursos propis-, l’únic que Berlín ha aconseguit tirar endavant ha estat el reglament sobre la condicionalitat de les ajudes, ja que l’oposició d’Hongria i Polònia no ha estat un impediment per arribar a la majoria qualificada.

Budapest i Varsòvia no tenen cap problema amb els pressupostos i el fons de recuperació, més ben al contrari, en sortirien beneficiats. El que passa és que es consideren víctimes del sistema de l’estat del dret, i exigeixen que es desvinculi el seu respecte al repartiment dels fons. De fet, ambdós països havien anunciat les seves intencions en cartes a les institucions europees la setmana passada, abans de la reunió dels Vint-i-Set.

Amb aquesta posició per part d’Hongria i Polònia, la Unió Europea s’acosta a una “forta crisi política” segons han assegurat alguns dels diplomàtics de la UE.

Ara, Angela Merkel té dues opcions: esperar que Hongria i Polònia cedeixin i acabin aprovant el pressupost i el fons de recuperació, fet que no sembla gaire probable, o modificar els textos, fet que també serà difícil, ja que no es creu que el Parlament Europeu cedeixi a rebaixar les condicions.

Recent Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search