Guerra oberta a Etiòpia entre el govern d’Abiy Ahmed Ali i el TPLF a la regió del Tigré

Etiòpia està al límit d’una guerra civil, entre les forces del Front d’Alliberament Popular de Tigray (TPLF) i el govern del primer ministre Abiy Ahmed Ali, que va ser guardonat Premi Nobel de la Pau el 2019. L’ofensiva, que es va iniciar el 5 de novembre a la regió de Tigré, al nord del país, ja hauria provocat diverses massacres de civils segons Amnistia Internacional i hauria provocat l’èxode massiu de més de 17.000 persones a Sudan, segons la ONU. Xifra que el govern del país preveu que pugi fins als 100.000 refugiats.

Etiòpia manté, des de l’inici de l’ofensiva, les connexions telefòniques, d’internet i de xarxes socials tallada i no permès l’accés de periodistes a la zona, de manera que és difícil saber què està passant exactament al país i quina és la magnitud del conflicte. Alhora, es mantenen tallades les carretes i les vies de transport, dificultant l’entrada de personal i d’ajuda humanitària.

Les dades que arriben del país són confuses, però tot apunta que aquesta passada nit de dissabte dos aeroports de  la regió d’Amhara, haurien estat atacats per coets per part del TPLF, segons ha reconegut elportaveu de l’Excèrcit regional, Getachew Reda. Alhora, segons Amnistia Internacional, a principis de setmana “desenes, tot i que probablement centenars” de civils van ser assassinats amb matxets i ganivets a la ciutat de Mai Kadra, al sud-oest del Tigré. L’agència de notícies associada al govern, xifra el total de víctimes en 500.

En quin context s’emmarca tot això?

Amb motiu de la Covid 19 les eleccions que s’haurien d’haver celebrat al passat mes d’agost es van ajornar i les tensions entre l’actual govern d’Abiy Ahmed Ali i el TPLF es van anar intensificant. 

El TPLF és una organització popular i militar d’ètnia Tigray que havia dominat el govern d’Etiòpia durant dècades després de tenir un paper clau en l’enderrocament del dictador Mengistu Haile Mariam el 1991. El 2018, però, es van produir unes protestes populars que van aplanar el terreny a què l’executiu d’Abiy Ahmed Ali arribés al poder. Un líder d’ètnia Oromo, la majoritària al país i discriminada durant l’anterior mandat, i que es defineix com a reformista que busca fer d’Etiòpia un país més modern i democràtic. En l’arribada al poder, Adiy Ahmed Ali va ser molt recolzat per la població, ja que entre altres accions, va suprimir la llei que declarava “terroristes” als partits de l’oposició, va anomenar dones a posicions de responsabilitat de govern, va alliberar activistes i va firmar la pau amb Eritrea, motiu pel qual va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2019.

En aquest context, el passat mes de setembre, l’organització d’ètnia Tigray va celebrar les seves pròpies eleccions al·legant que Ali era un president “il·legítim”, resultat que el govern federal es va negar a acceptar. Des del 5 d’octubre, que és la data en la qual suposadament s’hauria d’haver acabat el mandat actual, el TPLF no reconeix el Govern ni al Parlament Federal d’Adís Abeba.

De moment, amb l’atac als dos aeròdroms, el conflicte s’ha extès a la regió d’Amhara i fa que Etiòpia es trobi al límit d’una guerra civil al país. Alhora, es tem que el conflicte es pugui estendre a tota la Banya d’Àfrica.