A pesar de que es parlava de la possibilitat de firmar un alto al foc entre Armènia i Azerbaidjan, avui tropes àzeris han derribat per error un helicòpter militar rus que es sobrevolava territori armeni, a prop de la frontera. Bakú ja ha demanat perdó per l’incident i assegura que està disposat a pagar una compensació. De moment Rússia no ha donat cap resposta.
Mentrestant, a l’enclavament de Nagorno-Karabakh, reclamat pels dos països i el motiu de la lluita entre ells, viu una guerra que està obligant a la població civil a abandonar les seves llars, com és el cas de la ciutat de Shushi. En aquesta ciutat s’estan enfrontant tots dos exèrcits. El president àzeri, Ilham Aliev, va declarar el passat diumenge que laciutat ja havia estat “alliberada” pel seu exèrcit. Des d’Armènia s’ha negat aquesta afirmació i s’assegura que els combats continuen.
People celebrate while Aliyev announces liberation of Shusha. pic.twitter.com/o92Bd1MBqm
— Cavid ⛧ (@cavidaga) November 8, 2020
Shushi és una ciutat d’importància simbòlica pels armenis, però també és un punt estratègic. Si les tropes àzeris aconsegueixen controlar la ciutat estaran molt a prop d’Stepanakert, la capital de Nagorno-Karabakh. Llavors la guerra acabaria ràpidament amb victòria de Bakú.
Entre 1.000 i 5.000 persones han mort des de que va començar aquest conflicte el passat 27 de setembre. Al llarg del mes que han durat els enfrontaments s’han firmat diversos altos al foc, que en la majoria de casos han durat poques hores. Nagorno-Karabakh és un enclavament reconegut internacionalment com a part de l’Azerbaidjan però històricament part d’Armènia. També hi destaca una majoria de població armènia. Des de que l’Unió Soviètica es va dissoldre, ambdos països reclamen per a sí aquest territori i han lluitat en diferents guerres pel seu control.
El gran aliat de Bakú és Turquia, que aporta recursos i segons diversos països com Rússia o Estats Units, empreses turques de seguretat han portat a mercenaris siris i libis perquè lluitin a Nagorno-Karabakh. Rússia és el gran suport de Ierevan, tot i que s’ha implicat menys que Ankara, ha impulsat les negociacions de pau entre els dos països caucàsics.
