Referèndum a Xile
Xile ha aprovat l’inici d’una reforma constitucional que suposadament ha de donar resposta a les reclamacions de les protestes que es van iniciar a principis d’octubre de l’any passat. La reforma de la constitució suposarà uns petits canvis i substituirà una constitució redactada en els temps de Pinochet però al final del dia els principals oligopolis que controlen la indústria, el consum i els mitjans de comunicació del país seguiran sent els mateixos.
Fa poc més d’un any es va iniciar “El estallido social”. Les protestes en un inici eren per l’encariment del viatge en metro a Santiago, la capital. La repressió de la policia va fer que aquestes protestes augmentessin i s’endurissin. En pocs dies havien passat de Santiago a tot el país i de reclamar una reducció del preu del bitllet de metro a fer una esmena a totalitat a l’actual sistema del país.
Xile ha estat en els últims anys, el país sud-americà que millors dades macroeconòmiques ha ofert, fins i tot per sobre del Brasil si tenim en compte que té 10 vagades més habitants que el país andí. Però aquesta bonança mai s’ha reflectit en la població. Els sous són baixos, els serveis són privats i els grans beneficis que donen la mineria i l’agricultura se la reparteixen una espècie d’oligarquia des dels temps de Pinochet.
Amb tot aquesta situació, que quan és denunciada queda sistemàticament reprimida per la policia o l’exèrcit era qüestió de temps que tot esclatés. I així va ser.
Aquestes protestes, que per desgràcia no puc entrar en detalls perquè ens hi estaríem tot el programa però de manera resumida va generar la suficient pressió com perquè govern i oposició pactessin la formació d’una assemblea constituent que ens ha portat al referèndum d’aquest cap de setmana.
Eleccions a Bolívia
Si tornem a anar un any enrere potser recordareu que hi va haver acusacions de frau electoral cap a Evo Morales en la seva reelecció com a president de Bolívia. Això va provocar que amb el suport de l’exercit el partit Movimiento Democrata Social que només tenia quatre escons al parlament posés de “Presidenta encarregada” a Jeannine Añez. Una cara que potser coneixereu. Aquest partit aglutina els sectors més adinerats del país i és famós per tenir un fort component religiós. De fet tota la seva arribada al poder la va fer bíblia en mà assegurant que tornava al palau de govern.
Aquests fets tenen un significat molt profund. Bolívia és el país amb el major percentatge de persones ètnicament, culturalment i religiosament natives. És a dir segueixen les tradicions del pobles originaris de la zona. I Evo Morales, n’era tot un exponent. Per aquesta raó quan Añez va entrar al poder va utilitzar aquest simbolisme.
Tot i això la seva gestió li ha costat molt cara. Añez es va comprometre a convocar eleccions, celebrades aquest més d’octubre.
Doncs bé, per sorpresa de ningú el partit d’Evo Morales les ha guanyat per majoria absoluta i Luís Arce, home de confiança de l’exmandatari bolivià i candidat del Mas ja és el president electe de Bolivia, perpetuant un govern que ha ha tingut com a signatura la socialització dels recursos naturals del país amb mines estatals per exemple. Tot i així Bolívia segueix sent l’estat més pobre de Sud-Amèrica i aprofito per colar una falca aquí. La Maria Bros, una gran amiga meva va presentar un documental que es diu Mujer Minera que explica la situació en la que viuen les dones mineres o viuders de miners a Potosí, una de les ciutats més pobres del país i que mostra la duresa de la vida actualment tot i el progrés que hi ha hagut els últims anys en general al Bolívia.
