Israel guanya un nou soci entre els països àrabs: el Sudan

Israel i el Sudan han normalitzat les relacions diplomàtiques en els últims dies. Es tracta d’una decisió en què hi ha intercedit el president dels Estats Units, Donald Trump, que ha mediat directament entre els dos països.

De fet, va ser el president americà qui va anunciar l’acord en una trobada al Despatx Oval amb la premsa, després de parlar per telèfon amb el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, i del Sudan, Abdallá Hamdok, així com el president del Consell sobirà sudanès, el general Abdelfatah al Burhan.

El Sudan és l’únic país àrab que ha fet aquest pas recentment?

Doncs de fet, no. Sudan és el tercer país àrab que ho ha fet en les últimes setmanes, després dels Emirats Àrabs Units i Bahrain, que ho van fer també com a resultat de la intervenció americana.

Tot plegat es tracta d’una estratègia de l’Administració de Trump per trencar l’històric aïllament a què havia estat sotmès Israel per part d’aquests països, en protesta per l’establiment d’aquest Estat en territori palestí i, conseqüentment, l’ocupació de les seves terres. Trump considera que això fa avançar el camí de la pau entre l’estat israelià i el palestí.

La Casa Blanca ara vol que sigui l’Aràbia Saudita qui se sumi, també, a la normalització de les relacions amb Israel i arrossegui així altres Estats sunnites a fer el mateix.

Poc abans de fer públic l’acord, Trump va retirar el país africà de la llista d’estats patrocinadors del terrorisme. Això, però, no va arribar de forma gratuïta. El Sudan ha pagat 335 milions de dòlars en compensació a les famílies de víctimes del terrorisme, condició prèvia imposada per la Casa Blanca. I l’acord aportarà altres beneficis al país.

Després que Trump hagi tret el Sudan de la llista de països que recolzen el terrorisme, només hi queden Iran, Síria i Corea del Nord.

GREAT news! New government of Sudan, which is making great progress, agreed to pay $335 MILLION to U.S. terror victims and families. Once deposited, I will lift Sudan from the State Sponsors of Terrorism list. At long last, JUSTICE for the American people and BIG step for Sudan!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) October 19, 2020

Aquest pacte entre Israel i Sudan proposa evidents beneficis per ambdòs països:

Per una banda, Israel resta un enemic àrab, amb el qual feia dècades que estava enemistat. Un acord que, com ha comentat l’Emma, fa que sigui el 3r país de la Lliga Àrab en normalitzar relacions amb Israel (no s’espera que sigui l’últim) i per tant, un punt a favor d’Israel en la lluita amb Palestina.

Els líders palestins ho han criticat i han assenyalat que aquest acord suposa una “punyalada per l’esquena” pel poble palestí, com va definir el president de l’Autoritat Nacional Palestina, Abu Mazen, i viola així el principi fixat a la Iniciativa de la Pau de la Lliga Àrab del 2002, a partir de la qual cap país àrab normalitzaria les seves relacions amb Israel fins que Palestina tingués el seu propi estat independent i es retornessin els territoris ocupats a la guerra del 1967. Des de la Casa Blanca encara mantenen l’esperança que Mazen torni a la taula de negociacions amb Israel, però sembla que el representant palestí ha tallat en sec després que Trump anunciés el 2017 que traslladava la seva ambaixada a Jerusalem i no fan més que esperar que el resultat de les eleccions de la setmana que ve sigui pro-Biden.

D’altra banda està Sudan, que a canvi del pagament exigit per les víctimes de diversos atemptats organitzats per Al Qaeda des de Sudan i de normalitzar relacions amb Israel, aconsegueix que els Estats Units retirin Jartum, capital del país, de la llista de patrocinadors del terrorisme. Un fet que fa molt de temps que estaven intentant intentant i que segons el president del Consell Subirà de Transició de Sudán, Abdelfatá al Burhan, ha costat molts esforços.

Amb l’acord, el Sudan aconseguirà també que les ajudes i les inversions econòmiques arribin al país en aquest nou començament després de 3 dècades de dictadura amb Omar al-Bashir i amb un escenari complex: un fort aïllament internacional i un enorme deute públic. De fet, el mateix Israel s’ha compromès a proporcionar assistència tecnològica i agrícola a Sudan i a promoure la inversió regional i internacional.

I aquí el 3r beneficiat, i potser, entre nosaltres, el que surt guanyant més els Estats Units. A menys d’una setmana de les eleccions americanes, Donald Trump s’ha posat en mig de tot aquest procés per accelerar-ho i enllestir-ho abans del 3 de novembre, ja que, de fet, Netanyahu y al-Burhan ja s’havien trobat el passat mes de febrer a Uganda per preparar el terreny per un possible acord. I de fet, el mateix Trump es va deixar en evidència en la trucada amb Benjamin Netanyahu en assegurar que és una acció que Biden no hauria pas fet.

Però per què era necessari que Israel i Sudan normalitzessin relacions? En quin context estaven fins ara?

Sudán s’ha mostrat com a enemic d’Israel des de la seva fundació el 1948. Aquest mateix any es va adherir a la guerra àrab-israelià i va proporcionar refugi als guerrillers palestins. Des de llavors ha estat en guerra amb el país d’Orient Mitjà. El 1967 va participar en la Guerra dels 6 Dies, on quan Jartum va albergar la conferència de la Lliga Àrabat, Sudan va aprovar la famosa resolució dels 3 nós: no a la pau amb Israel, no al reconeixement i no a les negociacions. 3 nós que ara, per interessos, s’han tornat en 3 siis. I també hi ha el rumor que Sudan va enviar armes iranianes a militants palestins a Gaza fa diversos anys, cosa que va provocar suposats atacs aeris israelians contra ella.

Tot plegat, dècades de posicionament de Sudan contra Israel, que ara marcant un punt final, com a mínim, sobre paper, i deixen Palestina a l’intempèrie. I a tot això, Trump aprofita per fer acte de campanya.