L’editorial: Relacions

Aquesta setmana han passat coses interessants. Fets per pensar. Si us sembla, anem a fer-ho cronològicament. Diumenge Suïssa estava de votacions. Més del 60% van acordar mantenir la lliure circulació entre persones de la Unió Europea i ells mateixos. Una picada d’ullet a Brussel·les però que emana directament de la gent, que ja sabem que no mira direcció al barri europeu de la capital belga. Tot això mentre l’ex, el Regne Unit, segueix demanant distàncies i no es vol ni trobar per parlar de la separació de béns. Ja se sap que just després d’una ruptura es viuen moments complicats.

En aquest punt, fem un parèntesi per parlar de la parella amb qui porta mesos flirtejant conjunt britànic, els Estats Units. Un altre conglomerat que a través del seu president ha volgut sempre marcar distàncies… potser al final a fi de bé. Quin espectacle ratllant el ridícul ens han ofert la matinada de dimarts a dimecres els senyors Trump i Biden.

I mentrestant, aquí què? Res de bo, de moment. La Comissió Europea ha presentat el primer informe anual sobre l’estat de dret de la Unió. Tot això mentre la comissària Vera Jourova i el president hongarès, Viktor Orban, es tiren els plats pel cap. No serà per aquesta relació, cada cop més tòxica, que aquest informe de dret es fa per primera vegada a escala europea…

El més divertit de tot és la conclusió de l’informe: Sense dades noves. Molt bé.

Què s’ha analitzat? Per exemple, des de les institucions (netes de corrupció) a la llibertat de premsa (pobre Jan Kuciak), això arriba dos anys després que el matessin. 

Però anem al gra, que ens despistem. Quatre capítols té aquest informe: sistema nacionals de justícia, marcs de lluita contra la corrupció, pluralisme i llibertat als mitjans de comunicació i qüestions institucionals vinculades als controls i l’equilibri. Si mirem cap aquí, d’Espanya se n’ha destacat els problemes en el sistema judicial, la seva lentitud i la ley mordaza. “Sense dades noves”, que deia aquell.

Per cert, que Hongria no és l’únic dolent de la relació. També Bulgària i Polònia es reparteixen el podi dels lletjos, per corrupció i poca transparència en la judicialització, correlativament.

I de què servirà, tot això? Ah, de res, de moment. És tan sols un moviment “preventiu” de com tenim les coses. Doncs això, que abans de criticar els vidres bruts de la veïna més val que aixequem l’alfombra que tenim sota els peus en aquests instants.