Un mes de protestes a Bielorússia

Так Гомель праважаў Ціханоўскую. pic.twitter.com/upycjdo5FV

— Наша Ніва (@nashaniva) July 26, 2020

Aquesta cançó, tant coneguda pels catalans, és una de les que fan servir els opositors bielorrussos durant els seus actes, cantada en bielorús. Volen canvis al seu país, estan cansats de 26 anys de Lukashenko. 

Aquest dimecres Aleksandr Lukaixenko ha pres possessió del seu càrrec en una cerimònia a porta tancada per evitar protestes com les que cada diumenge omplen el centre de la capital. Tot i així, a la tarda i vespre manifestants es van acostar al centre de la ciutat i la policia va fer servir canons d’aigua per disperar-los.

Eleccions polèmiques

El passat 9 d’agost hi va haver eleccions presidencials, les cinquenes a les que es presentava Lukaixenko. 

Després de unes votacions de cinc dies, mètode que es titllat pels experts com una manera de falsificar resultats, la Comissió Electoral Central donava com a guanyador a Lukaixenko amb un 80% dels vots a favor de la seva candidatura. La comunitat internacional no ha reconegut aquestes eleccions com a vàlides, igual que l’oposició tampoc. 

Davant tenia a un equip format per tres dones: Sviatlana Tsikanouskaia, Veronika Tsepkalo i Maria Kolesnikova. Tsikhanouskaia era la candidata d’aquest equip, i era l’opositora més forta. 

Després de les eleccions, l’oposició ha quedat escapçada perquè la major part dels opositors es troben a la presó o a l’exili. Tsikhanouskaia es troba a l’estranger, Tsepkalo (i el seu marit) també, Kolesnikova a la presó… 

Repressió

Quan la indignació va omplir els carrers no únicament de Minsk, la capital, si no també altres moltes ciutats del país com Gomel, Vitiebsk o Grodno. La primera reacció de la policia antidisturbis va ser reaccionar amb duresa a pesar de que va haver-hi poca violència per part de manifestants. 

A dia d’avui s’han detingut a més de 10.000 persones, han mort alguns manifestants i hi hagut milers de ferits. Els agents han fet servir porres, granades cegadores, canons d’aigua i fins i tot munició real. Aquesta informació va ser confirmada pel ministeri d’Interior del país. 

Qui no ha pogut treballar en condicions han estat els periodistes, tant els estrangers com els de Bielorrússia han tingut moltes per poder informar del que passava al país. Els dies de les eleccions cap periodista estranger va ser acreditat, ni tant sols els periodistes russos. Durant els primers dies de les protestes únicament sortia informació a través de periodistes bielorrussos i alguns russos que van entrar sense acreditació. 

Alguns dies la policia feia redades als hotels buscant periodistes estrangers, i quan els trobava els agredia, detenia o deportava. Això els hi va passar a periodistes de mitjans russos com Russia Today, TV Rain o Meduza. 

Dies després, es van concedir acreditacions a alguns periodistes estrangers. Durant les protestes la policia en algunes ocasions pegava  o disparava bales de goma a periodistes que anaven degudament identificats.

Després de la violència contra els manifestants, es van produir vagues a diferents empreses del país i s’han despatxat a aquells que es consideren incitadors. Aquí es podria destacar el cas de la televisió pública bielorussa, que va substituir a treballadors que van renunciar i a d’altres que feien vaga amb professionals russos, enviats des de Moscou.

 

Ajuda russa

Putin va reunir-se amb Lukaixenko el passat dilluns 14 de setembre a Sotxi. Allà ambdós polítics van acordar que Rússia donaria uns crèdits per valor de 1.500 milions de dòlars al país. 

Rússia recolza a Lukaixenko però amb reticències. Per exemple no ha felicitat a Lukaixenko per la seva presa de poder del dimecres, com si havia fet en altres ocasions. Un dels opositors, Viktor Babaryko, tenia bones relacions amb Rússia i fins i tot algunes veus l’havien titllat de titella de Moscou. 

Putin tem una nova Ucraïna en el país que considera més proper al seu i per això dona suport a Lukaixenko, especialment ara que està contra les cordes i el poden apretar més per avançar en l’Estat de la Unió.  L’Estat de la Unió és una mena de Confederació que tenen Rússia i Bielorrússia que estableix per exemple la lliure circulació dels ciutadans dels dos països com si fossin un de sol. Fa anys que Minsk s’oposa a avançar en temes com l’integració militar o l’ús d’una única moneda, però amb la situació actual Moscou pot aprofitar per “collar” més a Lukaixenko.

 

Agressió externa 

Alexander Lukaixenko assegura que l’oposició està finançada per Occident i culpa a diferents països de l’OTAN de l’onada de protestes. El sentim. 

Лукашенко: всё было хорошо, пока не пришел Навальный pic.twitter.com/jxhW4C3XbM

— Алексей Новоселов (@novosyolov) August 14, 2020

“No deixeu que els nostres fills siguin utilitzats com carn de canó. Us estan utilitzant des de Polònia, Holanda, Ucraïna i fins i tot des de la Open Russia de Navalny. És una agressió exterior contra el nostre país” Alexander Lukaixenko, president de Bielorússia

 

Abans de les eleccions va culpar fins i tot a Rússia de voler desestabilitzar el país quan 33 mercenaris russos van ser detinguts a Minsk, la capital del país. Ells asseguraven que estaven de pas per accedir a tercers països. Al final va quedar en un simple malentès entre Moscou i Minsk.

Lukaixenko, al poder des de l’any 1994, és dels pocs presidents dels països ex-soviètics que va mantenir un fort poder de l’estat a l’economia. Bona part de la terra i l’indústria són propietat de l’estat, com és el cas de l’indústria dels tractors o l’alimentària. També ha mantingut bona part de la simbologia soviètica tot i no mantenir el comunisme tal i com era. Després d’un petit distançament de Rússia a principi dels anys 90, Bielorrússia s’ha acostat molt a Moscou, sent el país més proper a Rússia al planeta. La major part de la gent desconeix el seu propi idioma, mentre que el rus és la llengua majoritària.