Des del dilluns Colòmbia viu protestes contra el govern d’Ivan Duque per la brutalitat policial. Al llarg del dia es van produir manifestacions i mobilitzacions a les principals ciutats del país. Les han acompanyat una vaga general, convocada pels principals sindicats i organitzacions socials.
Una de les principals consignes per sortir al carrer en aquest “Paro Nacional” és tornar a fer evident la violència excessiva que exerceix la Policia Nacional en les seves actuacions. De fet les protestes s’han anat succeint des del 8 de setembre, quan dos policies van reduir l’advocat Javier Ordóñez amb descàrregues elèctriques de pistola TASER i el van estabornir amb un cop d’un objecte contundent al cap. De fet Ordóñez acabaria morint hores després a causa de les ferides provocades pels agents.
La detenció d’Ordóñez va ser gravada en vídeo i va circular per les xarxes socials causant un gran impacte i indignació al país. Això es va traslladar en unes protestes que van acabar amb 7 morts, desenes de ferits i unes 70 persones detingudes.
Aquestes actuacions policials han provocat fortes crítiques en la ciutadania i també en l’oposició. L’alcaldessa de Bogotà, Clàudia López s’ha sumat a les denuncies contra les actuacions policials, que ha qualificat les actuacions de violència excessiva.
Però evidentment no ens podem quedar en l’anècdota. El president Ivan Duque ha explicat que ja s’estan portant a terme les investigacions escaients i de fet un dels policies que va reduir a Javier Ordóñez ja ha estat detingut.
Tot i això les queixes apel·len a un problema estructural, d’un us de la força excessiu i sistematitzat per part de la policia. Aquesta indignació sumada al desencant dels joves per la situació econòmica ha promogut una gran mobilització molt similar a la que fa un any es va desencadenar a Xile. La pandèmia va frenar les protestes però els successos de les últimes setmanes sumats al 20% d’atur al país i la crisi econòmica apunten a que el país pot tornar a esclatar si no ho ha fet ja.
