In Petites històries històriques

La pesta Negra, la pandèmia per excel·lència que va afectar a Europa va tenir moltíssimes conseqüències: econòmiques, socials i també culturals. La mort d’un terç de la població va canviar la percepció del món de la gent, no només d’aquells més cultivats sinó per a tothom. Deu va deixar de ser el centre de l’univers. Molt abans que Copèrnic tracés el model heliocèntric del sistema solar. L’home va passar a ser el centre de la vida humana. Tots sabem que l’arquitectura del renaixement imita les construccions gregues i es reprodueixen mites clàssics en la pintura i l’escultura.

 

La mort també va ser un punt clau. Se que sona terriblement fred però l’equació és senzilla: el menjar que es produïa tenint en compte totes les guerres de l’alta edat mitjana no era suficient per als més pobres. Amb la mort de tanta gent les guerres es van aturar i l’alta mortalitat va fer que el poc menjar que hi havia arribés a tothom. L’esperança de vida va pujar, amb menys guerres l’economia va millorar i les nobleses van començar a perdre poder en favor de la burgesia. Per això apareixen famílies com els Medici a Florència per exemple, la riquesa va canviar de mans i la interpretació de la bellesa de la Burgesia va influir tant a l’església com a la noblesa durant dos segles fins que amb l’entrada del Barroc ja eren indistingibles.

 

La pesta negra va fer caure un sistema complet i el Renaixement va ser el resultat d’una transformació de la manera que tenien les persones de viure que era inevitable. La pregunta és, Aquesta pandèmia ens canviarà tant?

Recommended Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search