Història i recuperació del Carnaval de Venècia

El Carnaval de Venecia ha cancel·lat tots els seus actes oficials pel brot de Coronavirus que hi ha hagut principalment a les regions de Véneto, el Piemont, Llombardia i Emilia Romagna o dit d’una altra manera Venecia, Milan, Turin i Bologna. La qüestió és que ja que l’ajuntament de la ciutat ha cancel·lat els actes per prevenció tot i que la gent de la ciutat ha sortit igualment. Per això volia parlar del Carnaval de Venècia, de la seva història i el seu significat. Una de les coses que més m’agrada del carnaval de Venecia és que té un origen civil i és dels pocs que s’ha mantingut així durant tota la història. De fet per aquesta raó Napoleó al segle XVIII i Ferran II del Sacre Imperi Romà Germànic a principis del XIX el van intentar prohibir.

Tot va començar el segle XI quan després d’una victòria militar la celebració a la Plaça Sant Marc es va convertir en una festa generalitzada a la ciutat. El Dux del moment – principal mandatari a la ciutat – va certificar aquell dia, dimecres de cendra, com a inici de 10 dies oficials de festa. Poc a poc es van anar introduint conceptes com les màscares que es van acabar convertint en un símbol d’aquesta festa i que s’ha mantingut fins ara. En el seu punt àlgid, durant el segle XVII, és quan s’arriba als conjunts de vestits i màscares que veieu al vídeo  que ja s’han quedat coma vestit tradicional de la festa.

Amb la conquesta de Napoleó es va prohibir el carnaval i durant el segle XIX no es va celebrar en propietat. Passada la Segona Guerra Mundial la tradició es va anar recuperant i el 1979 va ser declarada festa nacional.  Una altra vegada la gent de la ciutat, a força de seguir-lo celebrant va recuperar una tradició que sempre els havia pertanyut.