In l'Editorial, Opinió

Si ens esteu escoltant, veient, sentint… sou dels nostres. Heu sobreviscut al coronavirus. Enhorabona. Uns afortunats que heu sobreviscut al pitjor mal des de temps immemorials.

I fins aquí, no? Ja prou de falses alarmes, pors sense cap ni peus, no ve ningú més enllà de mur a fer-nos tremolar. És una epidèmia, sí. És un virus que, en el pitjor dels casos pot conduir a la mort. També.

Però parlem d’un virus curable, que la majoria dels casos no pateixen més que el propi procés i que les víctimes han estat, totes, persones grans amb patologies anteriors. Aquest col·lectiu sí ha de prendre majors mesures.

I tot això no vol dir que banalitzem el coronavirus, que no haguem d’evitar riscos ni tampoc que ens fem els suecs davant les notícies. Però 1) anem a explicar bé el què passa i 2) no posem el crit al cel abans d’hora.

S’ha parlat i molt de la connexió del periodista de Televisió Espanyola, Lorenzo Milà, on normalitzava el virus i no encenia les alarmes. Fixem-nos que surt de l’habitual que no es mostri un missatge de perill ni d’urgència. 

El focus, a Itàlia, va començar a Codogno. Allà connectarem d’aquí uns minuts. Llombardia i el Piemont, dues de les grans regions del nord, tenen tancats la gran majoria d’establiments. Cap a Torí que anirem. Tot plegat per parlar d’aquesta setmana complicada a Itàlia i per entendre una mica millor com han viscut aquests ciutadans els darrers dies. Serà interessant prendre notes per si aquí ens passa el mateix ara que el gran virus ha arribat.

Recommended Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search