In Petites històries històriques, Seccions

Que la guerra freda va estar a punt d’explotar diverses vegades és una cosa que se sap, però hi va haver uns minuts el 27 d’octubre de 1962 que el perill d’una guerra nuclear va ser totalment real. En aquell moment els Estats Units havien fet un bloqueig comercial amb destructors i en aquell dia hi havia hagut un enfrontament entre Cazas Russos i americans a Siberia i un avió de l’exercit dels Estats Units havia estat abatut sobre Cuba.

La situació ja era tensa però encara ho va ser més quan un creuer americà va donar l’alto a un mercant de la URSS que estava escoltat per un submarí amb torpedos amb caps nuclears. Quan el vaixell de l’exercit dels Estats Units va donar l’ordre el submari va respondre amb una señal de Sonar que el radar del destructor va interpretar com un torpedo. La resposta del vaixell va ser tirar les càrregues de fons per evitar que el torpedo toqués amb el casc del vaixell. El que va passar és que la van tirar sobre el submarí i va crear una situació de tensió.    

El submarí tenia torpedos amb cap nuclear que els alts comandaments de la URSS havien autoritzat a llençar si els 3 comandants del submarí creien que s’havien de llençar. Davant l’amenaça de les càrregues i el fet que els quedava poc aire dins el submarí va fer que tant el capità com el primer comandant decidissin llençar el torpedo però el comandant de menys rang Vasili Arkhipov es va oposar a l’idea i va calmar al capità.

La qüestió és aquesta, si el submarí haguès llençat el missil nuclear, hagués enfonsat el vaixell i hagués estat una declaració de guerra que hauria desembocat en una guerra nuclear oberta entre la URSS i els EUA i avui cap de nosaltres seria aquí. Si Arkhipov no haguès tingut la sang freda per dir no el món ara seria molt diferent.

Recommended Posts

Leave a Comment

Start typing and press Enter to search