Petites històries històriques: Perquè existeix la cambra dels Lords

Personalment sempre m’ha agradat molt el concepte que hi ha darrere de la cambra dels Lords. Així que aprofitant que aquesta setmana hi ha eleccions generals al Regne Unit he pensat que podríem parlar dels seus orígens i fins i tot que s’hi va gestar una guerra civil. La cambra com la coneixem avui es va fundar el 1707 a través de les actes de la Unió però des del primer moment es va dividir entre la cambra entre l’Alta la dels Lords i la Baixa, la dels Comuns. 

L’origen d’aquesta cambra  és 400 anys abans: el 1295 Eduard I va va convertir el Gran Consell del seu pare en un parlament que durant el regnat d’Eduard II es va consolidar per contrarrestar un regnat dèbil. El poder de la cambra va anar oscil·lant depenent del tarannà del rei de torn. Durant els primers segles la cambra del Lords, formada per autoritats eclesiàstiques, nobles i consellers reials era la que tenia més poder. La cambra dels comuns tot i ser ja en aquell moment el poder legislatiu estava molt més sotmesa a la voluntat del rei. 

De fet quan aquesta submisió va desapareixer es va produïr la Guerra Civil Anglesa entre 1641 i 1651 que va acabar amb la decapitació del rei Carles I i que va portar a que el 1649 es fundés la Commonwealth i els  Comuns nomenessin a Lord Oliver Cromwell com a Lord Protector d’Anglaterra. De fet una de les primeres mesures que s van portar a terme va ser la dissolució de la cambra dels Lords “després d’una llarga experiència d’inutilitat i que representava un perill pels anglesos” tot i que es va tornar a formar el 1660. 

 A partir de 1707 es refunda el parlament per adquirir l’estatus que té actualment i la cambra dels Lords s’acaba convertit en un organ de consell al rei o reina i als primers ministres amb representació dels partits però que encara conserva la representació eclesiàstica coneguts com a Lords Espirituals, actualment n’hi ha 26 dels 725 seients de la cambra. Tamé es mantenen el consellers, exeperts, intel·lectuals i empresaris ocupen 169 seients tots sota el títol de Lord o Lady.