Petites històries històriques: Thomas Quick, el Joker suec

Avui si us sembla podem fer una mica de crònica negra. Tot comença amb la desaparició d’un nen d’11 anys a Sundsvall, Suècia. Johan Asplund va desaparèixer sense deixar cap rastre quan anava cap a l’escola el 1980 i durant molts anys va ser un dels grans misteris de la història criminal sueca. No va ser fins el 1992, quan Sture Bergwall, que es feia dir Thomas Quick va confessar haver matat aquell nen. Aquest home, que estava ingressat al psiquiàtric de Stäer per haver intentat atracar un banc i tenir una pila d’antecedents per abús sexual de menors va assegurar que havia violat, estrangulat i enterrat en un bosc a Johan Asplund.

Thomas Quick va demanar que els terapeutes es referissin a ell per aquest nom format pel nom de la seva primera víctima, que assegurava haver matat quan tots dos tenien 14 anys i el cognom de soltera de la seva mare. Després d’aquesta doble confessió va arribar a explicar amb tot luxe de detall fins a 30 assassinats. Apunyalaments, violacions i fins i tot canibalisme es va convertir en el major assassí en sèrie de la història del país.

Tant els terapeutes, com la policia, com la fiscalia van donar crèdit a aquelles confessions tot i que mai es va trobar una sola prova que confirmés aquestes històries. Va ser declarat culpable de fins a 8 assassinats. Però el 2001 Thomas Quick va tornar a ser Sture Bergwall.

Durant nou anys havia fet teràpia sota l’efecte de diverses drogues amb diversos psicoanalistes i els suposats records reprimits que li havien extret eren històries que havia inventat a partir de retalls de diaris antics. S’havia inventat absolutament tots els assassinats. També s’havia inventat alguns antecedents personals com abusos sexuals per part dels pares. La realitat és que el consum de metamfetamines i haver reprimit la seva homosexualitat davant una família molt devota el van convertir en una persona inestable. Va abusar sexualment de nois més petits que ell d’adolescent i es va convertir en un pederasta quan va ser un adult. Quan amb 42 anys va entrar al psiquiàtric de Stäer les drogues el van portar a confabular i després de les primers confessions va seguir mentint perquè “Es sentia part d’alguna cosa” i durant 9 anys, les drogues i les mentides es van convertir en una bola de neu gegant.

Els periodistes Hannes Råstam i Jenny Küttim van investigar a fons aquestes històries al llarg del 2008 fins que van descobrir que Sture Bergwall no havia comés cap dels delictes que havia confessat. Ell mateix va reconèixer que havia mentit. Això va provocar un gran revol mediàtic i també va obligar a reobrir els 8 casos pels que havia estat condemnat. Fins el 2018 no va ser absolt de l’últim.